Senderisme per Ximo Casanova

El dia del orgullo de ser pare.

2011-12-17T12:06:00.000-08:00

Fa unes dies que Ximet, entra en la banda, un motiu per a sentirse orgullós, Però avui era el seu primer concert, em acudit al auditori, jo en closes a les set de la vesprada o mes be nit, com sempre s'ha quedat menut per tans pares i iaios, mensg mal que Cani a acudit prompte per a reservar cadira, a les set en punt a començat la Orquestra Juvenil dirigida per Xaua (sols instruments de corda) que ens han deleiat amb una peça de Bivaldi i desprès una sonata.El següent torn era per a la Banda Jove esta dirigida per Paco Gimeno i ara si era l'hora de Ximo la primera ha segut un pasdoble La gracia de Dios del mestre Ramón Roig. http://www.youtube.com/watch?v=dKIOuXRs1l0 Oregon de Jocob de Haan http://www.youtube.com/watch?v=51AvnCAOl5gi per a finalitzar un popurri de bandes sonores.Com a bon pare en caia la baba i fins i tot una llagrimeta de emoció, quant han sonat les primers planxes. Per a finalitzar la sesio el Cor de la banda (en la que canten els meus dos fills) junt a la Banda Jove i dirigits per PeleLu han interpretat una nadala. acte seguit i demanant la ajuda del public han cantat un altra nadala però esta era especial, es una nadala autòctona de Guadassuar i que rescata en el seu dia el croniste municipal D. Aguntín Roig i a la que PepeLu li ha fet els arregles la veritat es que ha quedad molt bonica.

ADSL.

2011-12-11T13:12:00.000-08:00

El significat de ADSL per al neòfits en aso de les noves tecnologies, vol dir Almorsar, Dinar, Sopar i Lo que vinga, pos be, el dia començava a les 7 desdiju estiraments i a les 8 en la Mtb a la Garrofera, desprès de fer el burro per un monto de divertides sendes enllaçades, de manera espontània em anat direcció a Tous. Allí he començat el meu singular dia sem fotut un plat, que dic plat una font de carn, llonganisses, xoriços i botifarres, regat amb abundant cervesa, de postre caragillo i xupito. Quina manera mes brutal de recuperarmos del esforç. Després men he vingut al poble com una Ferrari, ja que tenia gasolina per a fer ho. Una dutxa rapida i amen anat que es fa l'hora de la PAELLA, me he compromès en fer-se una per a els meus amics de Rocacoscolla, i tinc que deixar el pavelló i la reputació de tota la Ribera (som els inventors de la PAELLA) ben alts. Es la primera vegada que me encarregue jo de fins ara les he fet en companya però avui no hi ha ni un cuiner. Al final apareixen el meus companys i es que den bocabadats de vore lo que significa la PELLA per a la nostra cultura, no es un simple dinar si no que tot el diumenge, gira al voltant a la paella el ferla es una part de la festa tots junts al voltant del caldero. Tambe se han sorprès al vore la cantitat de calderos i tamanys que hi ha en el quarto dels calderos. El transcurs de la PAELLA va molt be, i tinc una pinta de professional (aixo en diuen) que impressiona. La PAELLA ha eixit bona, jo li posaria un 8, els he ensenyat com se menga, rodant el caldero i en cullera i totes eixes coses que fem per asi. Després del café i els dolços ens duen ritual final netejar el caldero, i com en tot el dia s'han integrat en la cultura perfectament.
Després de la foto de rigor, ale cadau a sa casa. Al final del dia tenia una cita de fa dos setmanes per a sopar i com soc home de paraula no podia fallar, a les 9 en taula i a sopar. Després la tertulieta el café i a dormir.
Avui me he alçat ple de remordiments i deprés de un hora de rodillo men he anat a la piscina i men he tingut que fer 100 piscinetes de res. Ara en trobe millor.

PD. La PAELLA no mes la podem escriure en malluscules els de la Ribera del Xúquer lo de mes son paelles i succedanis

2011-10-23T11:41:00.000-07:00

Pos mira ja que en fa mal el genoll, pa comte córrer faré Mtb, men he anat junt a una colla direcció a Llombai, sempre mirant el cel i per la vora del riu Magre hem passat L'Alcudia, Carlet i Llombai, hem anat a buscar la torre de Aledua, que m'ha dut records d'un altra època en que ja feia Mtb, la pujada dura no se ha fet molt llarga, un company que no estrova molt be, ens a fet renunciar a algunes sendes i pujades mes i se'n em tornat per una senda trialera, que m'ha fet disfrutar com antany, després a esmorzar a un bar en Llombai que acudeixen molts ciclistes, mos em esclafat un boca digne de la Penya Piranya, i després a casa per ha on ha vi hem vengut.

Font de Cabres

2011-10-23T10:23:00.000-07:00

Avui tocava Espadá (les primeres estribacións) desde Sagunt tots junts em anat fins a Vall D'Uixó allí i encara de nit em començat la caminata, em trobat un tancat amb cavalls ordenats per colors
de allí i sense treva una forta pujada fins a les runes del que alguna vegada fou un castell. Un descens de mes de cent metres ens porta al fons del barranc per a tornar a pujar (típic de Rocacoscola) direcció al pic Font de Cabres ha on es mengem el esperat esmorzar, "reemprendemos la marcha" i el meu genoll que comença a enfadar-se i protestar junt a Manolo i algú mes, ja que el retorno del Jefe a segut en plan sado i no te prou un dur-mos per els cims mes alts si no que a demès mos heu refrega, (aixo no es fa), un fort descens que esta vegada no acaba en fons del barranc, rodegem lo que pareix un circ en mitat trobem un menut arxup, que hi ha una granoteta i una menuda serp que posen un rate't per a les nostres fotos, al final la serp li mossega a Paco ( ja estaras quetet) esperem que no li passe res a la serpeta, el pròxim descans era la font de Nogueret, desprès de veure aigua fresca llegim els lletreros que deien que no es apta (de moment estic be, els gasos també) la ultima pujada fins a les antenes del tercer pic del dia es fa dura per la calor al final la famosa foto de grup desprès de la ultima baixada en la cama arrastres ens porta a Vall d'Uixó

La indecencia del dinero

2011-10-18T14:48:00.000-07:00

Esta mañana al abandonar el Gr 66 en Los Cárceles y cruzar el puente me encuentro con una valla en ambos lados del camino, la valla corresponde a la finca El Tochar que se extiende el los dos lados de este camino forestal, la indecencia comienza cuando ves que no se puede bajar al rió porque el Señorito no le da la gana que nadie entre en sus tierras, estas incluyen ríos, montañas, barrancos y fauna que todo le pertenece, cual Dios divino pudiendo hacer a su antojo, para su propio disfrute y cabreo del resto de la especie humana, Es indecente que esto ocurra dentro de un Parc Natural de la Comunitat Valenciana, por mucho dinero que tenga este señor, los kilómetros y kilómetros de vallas que ponen freno a cientos de animales en su libre deambular por estas tierras.
Una pena privar de libertad a estos animales y a nosotros de su disfrute para que cuatro días al año es susodicho y sus amigotes puedan matar a estos indefensos animales. Una indecencia .

Vadocañas-Los Cárceles-El Tochar-Vadocañas

2011-10-18T14:45:00.000-07:00

Eixint de el Pont de Vadocañas per el marge dret del Cabriel es troba en pocs metres el Gr 66 una senda que discorre junt al riu, no molt apta per a Mtb, (salvo un nivell molt alt) he tingut que baixar de la bici, ja que en algun tramo es una autentica trialera, pense que per a caminar es un disfrute, les vistes son les millors fins avui del riu quasi 3,5 kilòmetres de autentica senda i vegetació de ribera, i vistes del Cabriel i mes vistes, i mes ..... . Sobre el km 3.5 la senda se acaba en una pista que també discorre junt al riu, però desprès de la senda em sap a poc, dona gust poder disfrutar de este riu i el espai natural que el envolta, la purea que li se endevina al aigua, el aire pur el aulor a pi que es barreja am els xops i la vegetació de ribera. Al voltant del km. 9.5 es troba la aldea de Los Carceles, una vintena de cases repartides per les dos marges del Cabriol, creu-he per un menut pont de fusta que dona una petita illa en mig del riu al altre costat de la illa un altre pont de fusta, en porta a una pista asfaltada en pocs metres trobe un pont mig derruït i apartir de ací la xarxa de metall als dos costats del camí, ¡¡Indecent¡¡ uns kilòmetres mes amunt es troba lo que deu ser la casa de la finca (descomunal) mes avant passe per un rierol en un caudal important que tracte de vore per ha on be i pareix ser que naix davall de una xarxa de metall, una ascensió en traurà de la finca que te una entrada de les de llevar el ipo, seguint la mateixa pista asfalta direcció a Venta del Moro, apareix la pista de terra que una senyal indica Vadocañas agafem esta pista que es pràcticament de baixa en poc mes de mig hora trobe el imponent pont de Vadocañas.

He aparcat el cotxe en el mateix pont de Vadocañas, però vist lo vist es millor deixar-lo just on comença la pista de terra direcció a Vadocañas. Estalviarem 20' de anada i 20' de tornada.

Moluengo-Vadocañas

2011-10-18T14:17:00.000-07:00

En cara que no tinc molt de tems últimament, avui he decidit escriure un rate't,
en la memòria tinc (ja heu escriure) les aventures del estiu, Ojos negros en Mtb en un dia o la aventura de quatre intensos dies pel pirineus amb alguns companys de Rocacoscollá,: Pues be he he he canviat la caravana del meu ben volgut Bronchales a Villargordo del Cabriel, i si totes les comparacions son odioses, açò no te res que vore en allò, però be ací esta el riu Cabriel que es un dels menys contaminats de Europa, he recorregut les Hoces que son impressionats junt a alguns companys de Rc. Paco, Aurelio, Mª Angels i de tota la meva família, però no es terreny per a disfrutar del passeig son pistes molt amples i solejades, i en la calor que esta fent, acaben fen-se pesades, aixi que he decidit ferles en Mtb, avui he anat a el Pont de Vadocañas, la ruta la he començat desde el Kiko Parck i direcció a el poble, he agafat la antiga nacional la que va per "las cuestas de Contreras" un camí seudoesfaltat però molt tranquil, en culminar contreras apareix un cartell que indica direcció a Peñas blancas i Moluengo una bonica pista per dins una pinada molt bonica, despres i seguit les indicacions de un gr he fet cap a la casa de Moluengo, de allí direcció a Casas de Moya, he deixat el Gr que duia al cim del Moluengo per a desprès, me he dirigit a les Hoces, una forta baixada fins a empalmar al Pr 299 (que férem la setmana passada) de allí a buscar la pista que ens porta a la Font de l'Oliva que es la que porta a Vadocañas a partir de ací una pista molt ampla i compacta que es avorrida fins i tot per a la Mtb, menys mal que el paisatge acompanya em poc mes de mitja hora se divisa el Cabriol i les seues "hoces" culminat el recorregut el pont de Vadocañas, es impressionat de gran diuen que es del segles XIV, la tornada una pista ja no tan avorrida ara es cara amunt i es fa dura, una vega agafe el sender 299 poc mes de un kilòmetre, el deixe per anar al pic Moluengo, i quina pujada es de les que es fan enrrecordar una volta en el cim hi ha un vertis geodèsic, en faig la foto de rigor y un fort descens, en la tornada agafe una pista que va recta desde Moluengo a Villargordo i que passa per Pi dos Germanes, de volta al camping la vista de este dins del planta de Contreras es impressionat.

50km en un dia.......? ¡

2011-06-19T12:46:00.000-07:00

Eren les casi les 7:00 del mati quant Paco i José Manuel me arreplegaven en Alberic, en menys de un hora estabem en Alcoi, on curiosament la setmana passada vaig córrer una cursa per la via verda en la que avui anàvem a creuar per baix, dalt i damunt, la ruta discorre per el riu Polop. Peró esta es un altra historia que altres contaran millor que jo, la cosa es que ens tirem cinc horetes i 15 kilòmetres de bonica senda bona part d'ella pel fons de barrancs que un dia com aïr se agraïx, casi rallarem els 30º. En arribar a casa una dutxa, un bon dinar i ala al tombo, una siesta memorable de les creen precedent quatre hores i mitja, a vore si heu supereu.

Desprès de sopar, el café i el gintònic se'n anàrem a la plaça de la església, on feren cap tots els caminants de esta llarga nit. A les dotze i quart es donava la eixida, el carrer major de gom a gom i tota la gent del poble acomiadant-se com si mos en anàrem deu sap ah-on. Alguns ja sabeu lo que jo opine de les romeries i caminades de este tipus, i es que u no sempre fa lo que vol sinó lo que deu, la peregrinació si no tens una raó de fe o unes bones amistats per compartir la caminada ( me apunte a la segon) es prou aburrida en Rocacoscolla no arribaria ni a la segon estrela, be desprès del carrer Major, el carrer La Ermita i de la Ermita de Sant Roc al riu magre per la vora de la carretera i a la llum de una bonica lluna plena, una volta en el riu baixem al mateix llit i per damunt de lo que es un dels primers sifons del mon ja que en este punt la Sequia Reial creua per baix el Riu Magre desde 1401 (la Sequia Reial la inicia Jaume I en el segle XIII) una volta eix fora hi ha un camí que ens portara fins a Benifaió, lloc del primer avituallament, un plàtan i una Pepsi junt a una sentadeta ens fan que se recuperem, per dins de un polígon i desprès de creuar les vies del Avé tornen a la Sequia Reial, el pròxim punt curiós es la presó de Picassent, que sempre dona un poc de canguelo unit ala casa convent del fals rector que parla en la verge i tot aixo. El pròxim punt es el nuc de la A7 amb la V30 per una especie de via de servi desemboquem en el polígon de Silla, desde este punt a la Catedral ens queda una llarga recta de quasi quinze kilòmetres, en el polígon torna a hi aure un avituallament amb llet, café, pastes i fins i tot colacao que Ximet es veu ben agust, tornem al camí que ara es una vorera be de polígon be de poble però gens bonica, el pobles van caent Silla, Beniparrell, Albal, Catarroja on es donen un bocadillo per a esmorzar, Massanasa, Benetusser i per fi Valencia, el llarg carrer Sant Vicent i al final la Catredal

10Km de Alcoi

2011-06-12T09:41:00.000-07:00

Avui el reté no era molt alt, 10Km. aixo no es res desprès de fer una mitja, però el problema ha segut la mitja, desde Almansa no he pogut córrer mes de 3 km. sense que se carregue el abductors, i la meva meta de avui era tan sols acabar, En la eixida la típica montonera que per sort ha segut curta, em donat una volta a la pista i per un costaet de esta em desembocat en una pista molt empinada que porta a la Via Verda Alcoi- Agost el discórrer de les vies verdes es agradable tan per a córrer com per a caminar, axi que el lleuger desnivell cara a vall i la companya de Sofia i Tere han fet que fora un passeig fins al km 4 que han tornat les molèsties dels abductors en el km 5 on s'ha donat la volta per a tornar per el mateix lloc ja que la carrera era lineal en donar la volta he pensat en parar però el orgull me ha impedit, el traguet de aigua me ha fet el efecte dels futbolistes m'han passat totes les moleties ( o es lo que jo volia) de açi a la meta era cara a munt i com tinc bon fondo per aso (gracies a San Rocacoscolla) no he anat gens aufegat i túnel endarrere túnel em fet meta en 0.55 hores.
Via Verda Alcoi - Agost. Esta fou començada en el any 1926 el complicat terreny va fer que es retrasara i als voltants de la gerra civil estava acabada a falta de rails i estacions. Les prioritats de la guerra se encarregaren de que aso no se acabara mall. En el tramo de avui em trobat quatre túnels i el pont de les set llunes

Gr7 (5) Villahermosa del Río-Montanejos

2011-06-12T09:38:00.000-07:00

Com sempre que hi ha Gr, la matina es segur esta volta a les 4:30 (açò es afició), a les 6:00 estava en Sagunt, a les 7:00 en Montanejos on esperarem a Núria que se enganya de cantera o es que la novia es fa de esperar. Una parella de taxis ens portaren a Villahermosa, en el segon intent acabarem en la plaça, uns estiraments i ¡al ataqueee¡. Eixim del poble i ens trobem unes manisetes de Sant Bartomeu i un bar obert a Paco en fe memòria de la meva idea de tirar arros a Paco i Núria en el esmorzar que ens anaven a convidar, per a celebrar que son Parella de Fet, de fet son parella, però ja fa temps jo he heu done de fet be tornant al fets anàvem per la eixida del poble i trobem el riu Villahermosa xe com el poble, per on creuem en un bonic pont de uns sol ull, comença una bonica pujada on ens acompanyen diverses postals del poble que acabem de deixar, la pujada acaba en les immediacions del Pino Cacho (cacho de pino) i el refugio de ací a la ermita de Sant Bartomeu que den dos kilòmetres de un entretengut puja i baixa (sube i baja por si hay algun bloger) pel costat de un bonic barranc, en la Ermita de Sant Bartomeu ens espera un esmorzar gentilesa dels nuvis VISCA ELS NUVIS¡¡ quin detall, no falta de res fins i tot torta, bes de nuvis i com no arros pel cap, una volta en marxa començaren el camps de blat i les flors, les fotos, algun cirerer i algun assaltador no de camins si no de cirerers, però el que estiga lliure de pecat que tire el pinyol, els caps de blat es succeïxen, per cert algú se ha oblidat de respectar lo dels senders i no plantar damunt de ells, i respectar el privilegi de pas i tot eixe rollo, cadascú en la seva consciencia pel sender (siga el blat) o per la carretera, jo pel sender (igual el tornem a obrir senda). En el k 13 es troba San Vicente de Piedrahita una pena de conservació, ja queden poques cases fetes de Piedrahita ara es porta el Pladur, en la eixida del poble per un barranc acabem en la carretera, que despago deprès de alguns kilòmetres de negre asfalt i picoletos desbocats en el cotxe patrulla (avore qui els denuncia heee). tornem a la senda i ara de baixada, ens troben un poble de hippies (Paz i Amor) la baixada porta fins al barranc de Palos en molta aigua de les pluges del dia anterior es creuem sense problemes i mamprenem una senda que ens devia desboca el cor, (segons Cuellar) no faré xiste que al final tenia raó, en aplegar dalt que costa lo seu, ja es veu el barranc del Mijars, mes carretera i la senda de baixada on tenim ja vistes de Montanejos, la baixa es-fa entretenguda i llarga, sols de pensar en l'aigua de la Font dels Banys es fa eterna, per fi a les 4.20 fem cap en els cotxes i el simpàtic gorrilla vestit de monocipal ens espolsa 3 euros per cotxe en el argument de que el parking es municipal ¡ que el aura pagat el alcalde. Ens fem la foto de grup i al aigua la pèrdua de estraletes de la etapa de avui, se ha emmenat un tant per la bellesa del paratge I l'aigua calenteta (25º) en un fresquet dia. Desprès de dinar en el merendero que convida Manolo que feia antaintans anys Felicitats se'n anàrem paca casa que ja es hora.

Casatellar de la Meca

2011-05-29T10:52:00.001-07:00

Com es la meva costum no faré una crònica de la ruta de este dissabte, però com apart de fer grs també esta de moda fer proteste (es lo únic que ens queda) faré la mes forta protesta a la Molt Honorable Conselleria de Cultura i al Sr. Propietari dels terrens de Castellar de la Meca, propietari dels terrens que no del contingut que es patrimoni de la humanitat, siga tot el mon.
El accés al lloc es penós menys mal que dúiem guia (Jesús de Jalance) que si no, no se si arribem, aparcarem i desprès de una bonica ruta arribarem al poblat, el abandó es fa present en forma de brosses que poden arribar al metre de alçada, ni un trist cartell, ni una explicació, ni una data i aixo que el lloc es remonta a la època dels Ibers i sempre segons Jesús (no hi ha explicacions) pot ser el poblat mes gran de la península, però esta en el llimit de la provincià amb Albacete i clar esta zona no te molt de glamur,ni esta mirant al mar, ni te hotels, ni caps de golf, sols forats en la pedra, cultura i historia, historia dels nostres avant passats i es clar aixo no ven.
Pd. Podrien fer un aeroport per a que els turistes vetgen aso i entonces es clar canviarien les coses.

Primera mitja marato de asfalt

2011-05-22T04:17:00.000-07:00

Prova superada apesar de la traïció dels abductors. El dia començava be, el lumbago que durant tota la setmana m'ha tingut enfaixat, no en feia mal, desprès de dinar una becadeta d'una hora en la almoadilla calenteta i un pot de Radiosalil, han aconseguit que no es despertara. Ales 4:30 ja estàvem en Almansa arrepleguem el dorsal i la borsa de regals i a concentrar-nos quant he vist les cares del meus veïns me he fet la típica pregunta de " que collons faig jo açi" si estos corren tots la marató, però bé ara ja esta fet, endavant. En la eixida estem com a sardines Desprès de un minut de silenci per les víctimes de Lorca em èxit a les 18:30 ens ha costat 23 segons en passar per la meta, els primers kilòmetres no es pot córrer sense pegar-te o que se te apegue algú. En el kilòmetre 5 el temps es de 26:47 i els abductors que no me enrrecordaba d'ells me envien el primer missatge, però la veritat córrer per asi no es la muntanya la gent esta hasta dalt dels arbres te animem, te aplaudixen, et xillen i el porten en volandes, fa calor i van caiguent els quilometres i les botelles d'aigua 6,7, 8 i ai estan animant-me la meva família, nomes passar este punt comença una pujada que es li se fa llarga als meus abductors, els bomber estan tirant aigua al final de la pujada, desprès una dolça baixada i ademes un poc de terreta per a relaxar de asi al final de la primera volta falta poc en arribar a la meta tot el mon ens aclama hi han centenars de persones xillant, aplaudint que en fa oblidar per un ratet els abductors, passe per meta i tornar a començar, passar kilòmetres, 12, 13, 14, 15, 16, torne a passar per davant dels meus i reviscole un tant, 17,18, que dur se me fa este kilòmetre, esta apunt de entrar-me la rampa, però trac la forca que tots tenim guarda per ocasions i endavant, la meta esta ai el temps es el que tenia previst, 2 hores i mes content que una pasqua i mes casant que una burra, ala dutxa a sopar (i que sopar ademes sense remordiment a les calories) i pa ca casa....

Gr7 (4) de Ares del Maestre a Culla

2011-04-17T11:00:00.000-07:00

Tocava la quarta etapa del Gr7 ( ara que esta de moda aso de fer Gr), els ports son una comarca impressionant i desconeguda, el poble de Ares del Maestre guarda una similitud al poble de Culla es dos en un cim, es dos coronats per un castell o Muralla en cas de Culla. La eixida era desde Ares i com es costum am acudit a Culla on comencem el dia en la bona nova que Rafa es iaio i Merche iaia en hora bona als dos. Ens a arreplegat un taxiste de Benassal que li diuen Carlos, ens deixat a en la plaça de Ares, on ens han obert el bar just a hora de prendre un cafè, hem abandonat el poble per la carretera fins a el hostal allí em agarrat la senda que se endinsa direcció a la Mola de Vila, tenim unes fantastistiques fotos de Ares i Culla es veu al fons de una fantàstica postal dels Ports, unes cabres ( que no sabem qui ha llogat) ens eixien al daban i posen per les nostres fotos, arriben a la font de Bassiets, de asi a la cima falta poc, ens-trobem una cabra ( cabra-buitre segons algú) morta i unes pedres curioses, comença una forta baixada que ens portara a Benassal pero antes parem a esmorcar en un roqueral ple de abrigos que s'an aprofitat per a guardar ganao, pel camí troben ganao que Manolo ens explica les diferencies entre uns i altres tipus de ovelles, els bous i les vaques tampoc falten, abans de arribar a Benassal esta la ermita de la Magdalena, amb un cel perfecte per a la foto o unes quantes, tornen al camí que porta a Benassal i s'endinsem pels carrers, a la eixida ens dirigim a la zona de Font d'En Segura on es la famosa font que a fet famós este poble, no la provem (ja que tots estem be del renyons) la puja que ja du ratet no se acaba fins que apleguem a la ermita de Sant Cristòfol, ara la senda transcorre en mig de parets de pedres i estes dins de un bosc de carrasques, tornem a pujar pero ara ja es veu el final, Culla es troba a no res, fem la entrada per el carrer del arraval, apleguem als cotxes i passegem el poble que ens sorprem la part vella dins de les muralles es tot un monument les càmeres com podreu vore no paren totes les cases tenen la seva historia i algun cartelet en conta la edat. Agafem el cotxes per anar a vore la carrasca monumental de Culla que te una copa de uns 30 metres de diàmetre ens fem la foto de grup i, a dinar ¡, i quin dinar tot perfecte, el lloc, el ambient, la gent, la harmonia, el menjar, quina passada de dia¡, no cabíeu per fa.....

Provà superada

2011-04-10T04:28:00.000-07:00

Per fi ha arribat el dia, avui era la meva primera mitja marató de muntanya i la he conclòs, tots mos posem metes en la vida que tractem de complir i cuant heu superes el dones per molt satisfet. A les vuit del matí estàvem en Villanueva de Castellón (segons es TSJ) ens posaven el chip (que professional) i a escalfar i fer estiraments a les vuit i mitja han començat els senderistes i a les nou s'ha tirat el coet de la cursa, el començament ha segut tranquilet i han agut un parell de montoneres per uns passos difícils, les pujades eren molt dures, i tot el mon parava de córrer i caminava (meos mal)despres en les baixades tot el mon a córrer. Els kilòmetres anaven passant en el cinc el primer avituallament, traget d'aigua i a córrer, el meu company Pedro ha tirat en este punt i jo el he deixat anar, la senda en este tram es molt bonica tot una pinada amb molta ombra, he trobar una parella del Marquesat que duien el meu ritme i els he seguit els kilòmetres passen 6,7,8,9,10 en este punt hi havia un nou avituallament, me he menjat dàtils i Isostar,el cos en respon mijor de lo que pensava i no tinc cap molèstia al genolls, les pujades es fan mes dures a cada vegada i em canviat la pinada per camins solejats, ara encarem el castell i diuen que es el final de les grans pujades, el supere sense massa dificultats (al meu ritme), en el kilòmetre 16 hi ha un nou avituallament, i desprès una dona en una manguera ( xe que bo), en arribar al 18 he començat a notar-me els abductors superiors, el 19 i 20 han segut durs però el 21 he estat apunt de agarrar rampa en la cama dreta i he tingut que abandonar al meus companys de cursa, quina llastima, he baixat un poc el ritme, hi he conclos en 2:38' una satisfacció pensaba ferla en 3h. Axi que una vegada mes ¡Provà superada¡.

Un 11 per a la organització, perfectes en el encreuaments, perfecte en els avituallaments i brutal en la arribada, entrepà de llonganissa i botifarra regat en cervesa ¡¡ viva la dieta mediterrània ¡¡

track en ;

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=1602672

Gr7 03 de Morella a Ares del Maestre

2011-03-26T14:05:00.000-07:00

Per a dia de avui les meves expectatives no eren tant bones com les setmanes anterios, desprès de dos etapes idíl·liques, esta pareixia un tant descafeïna, a les 7, 15 estàvem a Ares i com tot estava tancat( ni tant siquiera el gossos lladren a eixes hores) s'en am anat a Villafranca a prendre café i mira per a on em trobat a un grup de amics que s'en anaven a Villafranca a fer una ruta, en tornar al poble, ja ens esperàvem els taxis i tots els companys, em arribat a Morella i em començat a caminar, el primer obstacle el riu de Morella on hi ha un bonic pont de fusta per a creuar-lo ( menos mal), a partir de este punt comença una forta ascensió fins a 930 metres de alçada, les vistes de Morella son molt boniques, com sempre les càmeres no paren, prompte entre portera i portera pegue'm a morella però no el cim que la cobreix, la senda ara en mig de dos parets de pedra esta plena en embarzeres i tenim que eixir de quant en quant, el camí (sempre calçat a dues vores) es fa mes practicable creuem el segon rierol del dia, sol ser un riu sec però avui va ple, se arrima l'hora de esmorcar i clar sense Toni, soc el únic que proteste " Toni torna ja, co..." al final i aprop de la Ermita dels Llivis, se apiaden dels meus clamors i escorcem, una volta les forces recuperades tornem al camí, prompte creuem la CV12, just al Mas de Torre Segura, un mas mig amurallat, on ens conten que dormiren les tropes del rei En Jaume I, el tercer rierol te pontet, el creuem i alguns s'en amen per dins de la finca al final trobem una porta per on poder eixir, la pista passa a sender, el sender a pista, la pista a sender, masos i vaques, i bous, i jònecs i portes que tancar i obrir, i mes masos, la vida hauria a si fa 50 anys i ara costa trobar gent, trobem un gran que era masovers i ens conta que viva junt la dona aci, i que ella naix-ge allí en mas, però no moria perquè ningú mor en els masos, ni naix, ni viu, aci ja no queda vida, quina pena, però el nostre camí com la vida continua, apleguem a una planura on les carrasques solitàries son les ames del paisatge, al fons vegem ja les Mola de Ares, el camí se empina, pero espot aguantar, al final de la pujada una pista cementada, i de fons Ares xe quina foto (bueno tres o quatre), bordeja'n la Mola arribem a la font dels Regaxols, una bonica àrea recreativa amb una quantitat de aigua que impressiona, ens fem la famosa foto de grup (bueno tres i sense menjar-se) i tirem a Ares, però en encarar la ultima corba, una magnifica cascada fica la 5 estrela a la ruta els molins que arrepleguen l'aigua dels Regaxols abaixen tot el barranc fins on espert la nostra vista. El poble no decepciona, si de llunt es bonic, de prop es preciosos. En al plaça ens espera el Restaurat d'Ares on menjarem com a reis i reines, desprès férem una visita al castell, desde on espot vore tota la comarca a vista de agila, ha segut un dia Perfecte de eixos en els que no s'olviden fàcilment

Gr7 02 El Boixar-Morella

2011-03-13T12:30:00.000-07:00

A les set i mitja ja estabem en Morella, en una aigua que queia (bueno xirimiri), ens férem un café, en el únic bar obert, aclaracio; per a trobar bar seguir a la Guàrdia Civil, informació proporcionada per Núria, que sap molt de cafè i de costums de GC. Per a anar a el Boixar jo havia llogat dos taxis que no es creien lo que ana-em fer i en el oratge que feia, però no sabien que som Rocacolla, be una volta en el Boixar ens enfundarem en plastic, i a caminar que plou, alguns optarem per el chuvasquero jo i altres pel paraigües, comencem remunta'n un barranquet dins de un bosc de boix ( aaa¡¡ de ai el nom del poble), la senda es agradable en derrepent cambien a bosc de pins, el paisatge que es presios esta desmerixgut per l'aigua que no ens deixa gaudir del dia, el camí esta ple de portes ja va per dins de finques, passem per un parell de masos tan abandonats que ens impedix refugiar-mos per a esmorcar el camí se endinsa en un barranc que al principi no te molta aigua després desapareix i després domen gracies de que no en hi ha molta, ja que hi han un parell de passos molt xulos però que hagueren segut molt complicats en molta aigua, el barranc se obri i se parem a picotejar que no esmorcar, continuem direcció a Vallibona pel costat de les tuberies de l'aigua potable el barranc tributa les seves Aigües al riu Cérvol, que avui be molt creixgut hi ha aigua per tot arreu ( fins i tot en les meves botes i les de Rafa),para de ploure i arribem a Vallibona on decidim esmorcar-dinar en una agradable àrea recreativa en teula, si els esmorcar del Rocacoscolla ja son de ordago imagineu els dinars, a i al final pastis de llepolies, Fernando quin detall ¡¡ clar es que un no fa .....anta i tans tots el dies, Felicitats. ¡Xe va que no plou¡¡. Desprès de dinar reprenem el camí, i quin camí la comencem per un camí cercat per dos calçades de casi un metro de altes quina passada, al fondo un preciós barranc per el que corre un rumoros rierol ple de salts, aso es brutal, creuem el rierol, la senda ens conduïx a un mas que pareix un casa rural, amb una bonica font mes pròpia de Disney que de la Tinença, el camí que no para de pujar, s'endicem en bosc emboirat, ple d'arbres sense una fulla i totes elles fent un tapis D'Hivern en terra i donat un aspecte de comte de fades al paraje, eixim del bosc per entrar en un mar de sabines rastreres i cagades de vaca, apleguem al Peiró trencat (de fondo de pantalla Morella) i me prometen que se ha acabat de pujar apartir de ara es tot cara vall i tenien raó, però (sempre hi ha un però) el problema era que el riu de Morella* anava un tant creixgut, tant que no hi havia rastre de les suposades pedres per a creuar-lo deprés de diversos intents decidit anar a la troxa torera (per les vaques i bous) i deprés de dues sesions de barranquisme conseguirem fer cap al camí que es duria a la carretera, i al final (un tant penós per a tan bonica ruta) la carretera fins a Morella. A¡ la "guinda del pastel" la fica que teníem el cotxes en lo mes alt de Morella, quina putxa aixo si férem una entrada triomfal a la ciutat, per la porta de Sant Mateu, una volta en els cotxes li acabarem de fusilar el Pastis de Fernado alguna coseta mes i cara casa que se ens fa tart.El riu que es diu de Morella es converteix en Bergantes desprès de juntarse en el rius Cantavieja i Calders prop de Forcall de a si fins a que acaba en el Guadalope i desprès en el Ebre se anomena Bergantes.

la casella sky runners

2011-02-13T09:40:00.000-08:00

La Casella........ Ai la Casella sempre em pot avui Pedro i Jo em fet el recorregut coregent, estem rebentats però seu em passat pipa. I desprès piscina, (avui sense rampa) sauna i al dinar que avui toca arros en ànec i fua.

Estaba de mort...........

En trague la meva teoria....

2011-02-13T09:20:00.000-08:00

Desde fa una temporada he dit que les aguietes antes de que exigen tirar-les al carrer, pos be fou la excepció que confirma la regla, se me ocorri anar a nadar desprès de cascar-me 20 km en companyia de Roca Coscolla, i esta nadant tan tranquil i allà desprès de 40' en feren les cames de rep i sense avisar blaaaanc i rampa a les dos cames al hora i casi en tingué que traure el socorrista, meno mal que estava con de costum llegint el diari perquè si no en te que traure, menys mal..............

De la Garrofera a El Chorrico de una forma diferent

2011-02-12T12:40:00.001-08:00

I esque la muntanya sempre te guarda alguna sorpresa. Avui em anat a La Garrofera tots els de Roca Coscolla (tots els que han vingut que no eren molts) havia caigut sobre mi la responsabilitat de ser el guia per la archicomentada en el meu blog senda de la Garrofera a Tous Vell, be em aparcat el cotxes a les 7:30 el el motor de Mangue, i deu minuts desprès ja estaven en marxa, seguint la pista del Corral fins a trobar el inici de la senda de Ximot, que en tenia un poc en guàrdia per que no mes la he fet una volta i esta dos, no hi-havut cap problema i a tot el mon li ha agradat molt, el meu fill Ximet era el cap de grup i duia un bon ritme, desprès en la confluència de esta senda a la de Les Dones he pres jo el mando perquè no es ta molt marcat el sender una volta en la senda Les Dones he deixat que el grup anara al seu aire, com tot el mon que la fa per primera vegada li sembla molt bonica, una volta hem passat la pista i ens em endinsat en la que jo he batejat con senda de Tous Vell he pres de nou la cap davantera ja que tampoc esta molt definit este tram de nou tot el mon a gaudit de les vistes de tan bonica senda i de fondo el pantà de Tous, al final em èxit a la carretera i tots esperàvem trobar les cabres que he trobat jo asi de-vegades, però esconeix que no els arribat a hora la meva trasferiencia i el pastor no les ha dut avui, la vista del pantà ha començat ha preuocuparme hi ha mes aigua de la que jo he vist mai, i he dit als meus companys que no sabia si es podria passar, efectivament les meves suposicions san confirmat i el nivell de la aigua es tan alt que no queda carretera, no es veu el PR però com sempre en Roca Coscolla en dit " endavant i car amunt" hem començat pujant per la muntanya i seguit altres rastres hem fet cap al altre costat lo que era el poble vell, asi se ha complicat el tema i hem decidit esmorzar, lo de sempre cervesa, cafè i dolços i una volta el pap ple uns cuans hem decidit seguir per aplegar a la font Del Chorrico i asi ha començat la nova aventura el primer intent ha segut sigir casi per la vora del aigua però em aplegat al mateix canto del barranc i ens ha segut impossible seguir, mentres tan Juanvi que anava per dalt ens ha cridat a tots que per alli es podia hem retrocedit un poc i començat una trepa fins a la mateixa costella de la muntanya on hi ha un planell molt bo de seguir al final hem acabat en el PR i en el preciós rinco de la font Del Chorico tots els que han arribat se han quedat bocabadats de lo increïble de este paratge no debades es una Microreserva de Flora en fet les fotos de rigor i tornat per el camí que ens ha dut asi, la torna es mes facil ja que sabíem les passeres i no ens ha dut ninguna dificultat, una volta ens em reunit en el resto del grup em tornat fent el mateix camí que a la anada pero al reves (es clar)
Esta ruta la em fet Mª Angeles, Jose Manuel, Rafa, Fernando, Paco, Angel, Juanvi, Mª Jose, el meu fill Ximet i Jo., Gracies al meus companys de Roca Coscalla que m'han acompanyat avui en esta ruta que he redescobert i marcat per ha que tot el mon gaudixga de la MUNTANYA.

Els collons del Montgo.

2011-02-07T12:48:00.001-08:00

Este dissabte passat tenia pensat anar a Bicorp,una de les zones mes boniques de per asi, Mª Jose fou la culpable de cap girar-me i ferme anar allà els collons del Montgó, si la idea era pujar el Montgó, però vist lo vist la azanya era baixar-lo, be a lo que anem. Ales 7:00 del mati m'arraplegaven en la AP7 en Algemesí, de allí a Dénia no hi ha mes de 1/2 horeta, una volta allí a buscar la ermita del Pare Pere, que no es fàcil, (quin mar de xalets, cases i demès construccions escampades per hon deuria haver arbres i camps) una volta allí aparcarem i " al ataqueeeee" comencem per lo que tot el mon fa, seguir una pista (plena de cagades de gos, quins amos mes guarros¡¡)axi i tot les vistes de Dénia, la Murta i el Montduber ens deleiten, en pocs metros (1.1Km) deixem la pista principal per anar per una direcció al racó del bou, esta en la meva opinió es la zona mes bonica del tot el parc una vegetació exuberant gracies a la humitat ja que esta es la zona de ombria, a destacar el espliego que aspi en-comte de una plata es un arbust (no heu havia vist mai) una volta eixirem de esta zona i a ple sol ens dirigim al cim en el que es-troba una creu . Les plates, les pedres, els olors i fins i tot el color de la terra en donen la sensació de anar caminant per la Casella. Decidim esmorzar en la creu que no es tal si no un mastil Tibetà ple de banderetes, el esmorzar com de costum tenim de tot i per a tots, quant acabem tornem a la senda que havíem abandonat per anar a la dita creu o mastil, la vista del Montgo ara es fa mes imponent, en este transcorrir ens trobem un números grup de Sagunt que esta fent la volta al contrari que nosaltres, i ens consulten per la senda de anada a la creu, desprès de la explicació reprenem al marxa i poc desprès fem cim i quin cim les vistes heu valent tot Eivissa, Puig-campana, Aitana, Mont-cabrer, Benicadell, Monduber i asta La Casella quina passada, la foto de grup i cara a ball, però quina baixada es dura molt dura de les que arriben a cansar no hi ha un metre de bon camí, dura mes de un hora, adelantem a alguns grupets locals i estrangers(que xulos som ¡¡). Una vegada en el planell dubtem de per on seguir la senda per al fi la trobem, i seguim baixant asta la cova del camell. I en este punt faré una aclaració segons Paco el collons del Mongó son dos muntanyetes que aparenten aixo dos collons el Montgo se podeu imaginar lo que es i si estem just darrere dels collons i la cova es un forat ja em trobat el Florí del Montgo, desprès de la cova comença una pista avorrida i llarga que ens porta al cotxes, i ruta conclosa a i avui serè el primer en arribar a casa ja era hora.....

El barranc de La Romana

2011-01-16T11:07:00.001-08:00

La ruta que descric a continuació es un dels camins llegendaris per als que alguna vegada féiem Bicicleta de Muntanya en esta zona, comence en el Campillo ha-on estan fent una mini-zona recreativa de nova construció (en cara esta posant el cartells), de ahí i com estile últimament, al trotet, Pedro i jo ens em dirigit a la Gitana la zona no es molt bonica fa mots anys que es crema i li costa repoblar-se de arbres, una volta baix de la mítica Gitana ( no te res que vore en lo era abans) , ens em dirigit a les casetes de la Romana, lloc ha-on ocorre-ge el macabre asesinat de les Xiquetes de Alcaser, direcció al barranc i a la troja em trobat el Xarco Negre, des-de asi i pel llit del barranc hem remuntat tot el Barranc de la Romana. Espectacular, impressionant, brutal tot el esforç mereix la pena, es un del barrancs mes bonics de la zona, les vistes i la aventura de ens fan gaudir durant prop de una hora, hi ha alguna zona enfanga i amb molta vegetació que impedeix el abans, però con el busca troba i al final em eixit, desprès naix un camí per la part esquerre que mes avant es cambia de part i al final el trau del barranc que en desdibuixa en tres ramalets, una volta en el camí en pocs minuts trobarem les indicacion per a trobar la sima del Campillo, després de aso desemboca en el camí que porta a Pestecates. De allí al cotxe es cuestio de mitja horeta al trotet.
track en:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1409373

El cuatre pics de la Casella. Corregent

2010-12-26T12:10:00.000-08:00

Desde que el passat dia 12 fera la primera carrera de muntanya, li he pillat el gustet i avui he fet el quatre pics de la casella (esta ruta que esta descrita en un altre article) la eixida com sempre desde la font del Garrofer aparque el cotxe que marca -2º (de la Ribera que aixo si que es fret) ixc per la pista fins al bar, 0.08' de allí al Ouet 0.40' baixe al Planell del Pouet, per emprendre la pujà al al Ratlla 1h05' el aire gelat en fa pensar en girar i tornar al cotxe però el trote't impedeix que en gele del tot, una volta en la Sangonera 1h35' en menge una barreta, un traget d'aigua (cuidao que casi no hi ha aigua) i reprende la marxa, per la pista (que no fa aire) i al trote't al ultim desvio, que esta complicat de bore, i mes de seguir (per a no pedres en esta senda recomane seguir la baixa del aigua. Desprès de la font de la Teula esta la senda molt neta, una volta en el cotxe 2h30' el termòmetre marca -2º ja dia jo que feia fred.

Mitja (llarga) Marato de Muntanya

2010-12-12T10:15:00.000-08:00

Avui he fet la primera (de les que espere que siguen mes) mitja marató de muntanya, la broma era que al final no has segut 21 Km, en em fet 22,48Km, en un temps de 3h29' pense que esta be per ha ser la primera. Hem començat desde la caseta del tio Jordi, caminat tot junts fins a la senda de Ximot, asi es aon s'ha començat en realitat, la puja suau espot trotar, la senda fa cim en canilles, ai ens espera la senda de les dones, fins a la carretera de Tous, uns metres de asfalt i despres per la senda que baixa al pantà ( senda que he redescobert i marcat en fites) una volta en el pantà i seguint el Pr 263, hem pujat per el alt del Pollet, al morro del Salvador y per fi el Cabezón Mellao, en la baixa cuasi sens han menjat les abelles, per a mes Inri Pedro es aler-gic i no duia cap pastilla, ni movil, ni res (bueno dúiem hora). Una volta en el asfalt ens em dirigit a la dreta, direcció al pantà, en este punt els "pro" s'han dirigit a la esquerra (la parra) fins a les antenes i han baixat per la zona dels tallats, nosaltres( el no tant "pro") una volta en aplegat al encreuament pantà-garrofera- la parra em anat a la garrofera baixant cotilles (el allioli o tormento) que per cert ara esta asfaltat (quin guste't), desprès una puja-eta de res, de res, de res que no s'acaba mai, un xicotet pla y finalment la baixa a la caseta del tio Jordi.

track en ;http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1363798

De la Garrofera a la Font del "Chorrico"

2010-11-20T14:30:00.000-08:00

Esta es una etapa molt bonica que transcorre per la millor imatge de lo que seria la muntanya mediterrània, partim de el barranc de la senyora, he aparcat el cotxe en la pista que va de la garrofera a Tous vell o a la Parra de Carlet, casi als peus de lo que en la meva època de MTB es dia el "Tormento" i desprès el "allioli" son llegendes que vos contaré un altre dia. Be, comencem la camina-ta per lo que es coneix com la senda de les dones, antiga senda que duia de Tous a la Garrofera, no presenta cap dificultat ni física ni de orientació ja que senda esta ben marcada Desprès de alguns kilòmetres 2.5 en concret ( i tots cara amunt) desemboquem en la pista de Tous, caminarem per ella uns cent metres direcció sud y desprès girarem a la esquerre, tenim de gia un pi molt gran i unes fites, la senda que es tota de baixa esta menos definida que la primera part però en un poc de intuïció i les fites que jo he anat ficant es difícil pedres, la vegetació es prou espesa per lo cual no sen pot exir del traçat, una volta en desembocat en la carretera, baixarem durant uns quinze minuts fins al pantà, una volta allí seguint un P.R. o la vora del aigua anirem a parar a la font del "Chorrico" un paratge Preciós com podreu vore en les fotos, per cert la cabra que apareix en les fotos esta retratada en la zona del pantà. desprès de fer les fotos al paratge de la font he escorça't i de volta al cotxe pel mateix lloc per el que he anat,

Fotos en; http://picasaweb.google.com/113090176505923978264/1120Garrofera?authkey=Gv1sRgCKi12vDbnejKNA#

Trac en; http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1313426

El Aneto..........

2010-07-26T13:36:00.001-07:00

Desprès de tot el any preparant havia arribat l'hora ens encararem al autobús que puja fins a la Betursta (no es pot arribar en cotxe particular), la emoció de intentar esta aventura junt al meu fill i el meu cunyat Joan em feia estar nerviós com un xiquet.

El autobús ens deixa a Betursta que es punt de eixida a moltes excursions al voltant del Aneto, ens carregarem les motxilles i ala al refugi, el passeig es de uns 45' que ens pare-ge mes llarg per que porte-gabem una tenda de campanya i es que en estes dates allò pareix un dia de fira i no hi havia lloc per a dormir al refugi.

Be una volta al refugi muntarem la tenda, soparem i a dormir que demà el dia es molt llarg., de les inclemències dels sols dels Pirineus, del vent i del agradable soroll de una cascada d'aigua tota la nit darrere de la orella, parlaré un altre dia, ja he dit que era hora de dormir. A les cinc del mati sona el despertador,(i ja hi ha gent puixant al Aneto), se alcem desdejunem, altres coses i a les sis en marxa, el començament es una senda de alta muntanya, dura però sense greus dificulta's no tenim problema en seguir la, ja que comte que serem prop de 200 persones fent la ascensió (una romeria) complim la primera hora i tot va be, comença a complicar-se el tampany de les pedres i derepent neu molta neu, ens colque'm el crampons i seguin per una ampla canal al fondo la Madeleta en la cresta mateixa de la canal girem a la esquerra per a buscar el Portillon superior asi pareix una proveso de gent que hi ha. Ens temi'm que llevar el crampons perquè este tram es un pedregal (calcule que la mes menuda farà 3 o 4 tones) asi aprofitem per a escorçar, tot pareix anar segons lo previst, reprenem i desprès de 30' trobem (de milacre) el Portillón superior, el creuem i desprès el primer premi't visual, el glacial del Aneto i al fons per fi el ANETO, creuar el glacial que sembla senzill es converteix en un sense fi, hi han alguns pedregals i clar en crampons no resulten fàcils, desprès la vista de Coronas que va acostant-se va fent que el instin-te de pare siga superior al de muntanyer y en me asuste per moments, no per mi si no per Ximet, la imatge del desnivell es tan forta que se me oblida fer fotos, la puja es dura, molt dura a alguns del grup els falta el aire no es per a menys, el tramo de Coronas es fa etern per al final i com si de una somni es tractara el Aneto esta davant de nosaltres ens llevem el crampons en posem tota la roba que ens queda en la motxilla, fa un fred que pela, i encarem el ultim tram que es tot de pedra (agraïm el fet de no dur crampos per un rate't), ens fem la foto en el cim, i comencem el descens esta era la part que por en feia, es brutal i clar en companyia de Ximet acollonant, jo en fique davant Ximet al mig i Joan darrere, una volta passem Coronas en relaxe i comence a desfruitar un altra-vegada del dia, son les tres passades i em de dinar, busquem unes pedres seques i un poquet de sol (pareix mentira en Juliol) desprès de dinar encarem el tramo final del glacial i creuem el portillon, pareixia que estabem arri-van a la fi, però se mos esperava lo millor. En el pedregal del Portillon ni hi havia manera de trobar el camí tot son fites y es fàcil equivocar-se una volta passarem aso baixem la canal que sembla que li havien augmentar el desnivell de empinada que esta, Ximet li a pres guste't al crampon i es deixa dur de tant en tant, comencem a vore el refugi al fons de la vall se acaba la neu i ens llevem el crampons, el fàcil camí de pujada seguint al immens grup es torna ara en una tortuosa baixa plena de fites que en fan anar de un costat al altre son les set de la vesprada estem quasi agotats i no vegem el fi, en un moment en el que estic apunt pedrer el nervis, Ximet diu " vinga para que casi estem" estan apunt de eixir-me les llàgrimes, que tio desprès de 13 hores caminat encara en dona ell ànims a mi, al final decidim anar al riu i vaixar per junt a ell, a les 8 feem cap en el refugi, aon ens esperaven María Cani i Laura, tornarem els crampons i piolets, carregarem els sacs i la tenda de 11Kg i coregent a la Betursta que no agafem el autobús el ultim ix a les 9 de la nit.

fotos en: http://picasaweb.google.com/113090176505923978264/0719Benasque?authkey=Gv1sRgCMywnpG8hfX_GQ#

Río Blanco de Calomarde a Frias de Albarracin

2010-05-25T14:27:00.000-07:00

Como siempre digo Teruel siempre me sorprende, cuando crees que lo has visto todo, ala ahí esta, la de hoy es una ruta de esas que puedes repetir una y otra vez y no cansarte. Junto con mi hijo Ximo, comenzamos a la 7:30 el camino comienza justo en la salida de Calomarde y consiste en remontar el rió Calomorde hasta Frías, barranco es amplio en sus comienzos el rió baja caudaloso después de un invierno tan generoso en agua como este, el primer estrechamiento es el Moricacho un totem esculpido por el rió en la montaña, apuesto que su nombre viene por que parece un indio con pluma y todo (es mi suposición), este paraje es precioso, una pequeña presa "De los ahogados" (con leyenda inscrita en una pared). Tras la presa el camino se convierte en senda, la senda se separa del río y pasa a ser aérea con unas vistas del valle encantadoras en las que es imposible no hacer cientos de fotos, el tramo me recuerda al de Pero Gil. El descenso que hacemos al trote es divertido al llegar al viejo molino donde deberíamos haber cruzado el rió a la margen izquierda (según se remonta el río), pues no seguimos por la derecha con el fandango (fandango de fango) que supone cruzar el río por donde no se debe, por cierto en este tramo se encuentra repleto de hierba buena que le confiere un aroma diferente, una vez en el margen izquierdo y tras unas 30m. ala tenemos que volver al margen derecho por encima de dos troncos dejados caer sobre el rió que con mi peso se balancean cosa mala, nos encontramos en el Molino de las Pisas (mas leyendas), de aquí en adelante es todo camino (se acabo la diversión) pero la belleza del paisaje lo arregla todo, tras unos recodos llegamos a fuente del Berro donde los el agua fluye sin permiso, el paraje cuenta con varios puentes de madera, bancos, mesas y barbacoa (paelleros pa los de mi pueblo), por cierto en perfecto estado de conservación. Continuamos por una pista mas ancha y mas buena que la anterior, pero en pocos metros sale un camino a la derecha con un cartel que no se lee, (se supone que la rutas es alreves), baja de nuevo al rió y continuaremos por el cauce, mas recodos mas puentes de madera y mas placer visual, esto es increíble, ¿como pueden haber sitios tan bonitos?, nos sale al paso el pino de las dos garras de un tronco a dos y de dos a uno curioso, llegamos al arco de la Oradada una roca labrada por el río en interminables días, el camino se estrecha pero en unos 400 metros se vuelve abrir se intuye el final de la ruta y cumpliendo la previsión en 500M. fin de la ruta, encontramos el panel de información de lo que debería ser el principio y como nos ha gustado mucho repetimos tenemos que desandar lo hecho le propongo a Ximo apretar hasta la fuente del berro donde tenemos bancos y mesas para almorzar, dicho y hecho a las 10;45 estábamos incando el diente, devuelta a las andadas al llegar al molino de las pisadas como ya somos expertos y sabemos los pasos nos hacemos los interesantes con un grupo bastante grande de senderistas catalanes, remontamos es sendero que de baja corríamos (ahora se porque) nos sorprende la lluvia pero pronto para, hemos ganado mucha altura y la vista es mas impresionante de vuelta, bajos al río nos detenemos en el Morichacho a hacer fotos en estos momentos la luz es perfecta. y ya en pocos minutos al coche.

fotos de la ruta en:

http://www.panoramio.com/user/1769568/tags/Sierra%20Albarracin%20R4%20%20Rio%20Blanco

mapa en :

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=934484

El circ de la Murta

2010-05-16T13:26:00.000-07:00

Salvant les distancies i com si dels Pirineus es tractara la Murta també te el seu circ la volta que avui e fet soles per que els meus companys de Rocacoscolla, han anat a Terol, La ruta compren tota la volta al vall de la Murta en sentit antihorari, el Pas del Pobre, les orelletes, la Creu i el Cavall Bernat al final en comte de acabar completant la volta he tornat arrere per Baixar per la Font de la Murta y el Monestirs. Be a les 7:30 he aparcat en el parking (peazo de parking), al entrar en el paratge (que te porta) el guarda no ha començat, just en la caseta de este eix un Camí a la dreta una senda botànica que ens portara al Pas del Pobre el camí es espès i ple de vegetació tanta que dificulta el avanç en pocs minuts trobe el primer mirador on poder observar la majestuositat de este vall i les runes del que fou el Monestir de l'orde de Sant Jeroni, continue avançat per la dreta del vall, la senda es fa dura i empinada, les marques de SL les canvie per les de Gr, al final alcance el pas del pobre la cima ens permet gaudir de les dos valls la Murta i la Casella, en el cim en costa trobar les marques recomane caminar per la cresta i buscar a la esquerra les fites de pedra de. este tram comença un tant empinat però pron-te se aplana ací la vegetació es de argilagues, margallons i boxes no hi ha una mala ombra, la senda se pert en alguns moments i en fa dubtar, però torne a trobar les fites, hi ha que anar encomte al peus de les orelletes de no agafar la senda que putxa a estes si no la que encamina cap a la creu, se nota per que una putxa i l'altra planejant i cara vall, de s'opte se acaba la vegetació i enfilem els passos cara la Creu, una volta he fet este cim y desprès de les fotos de rigor en dirigig al Caball per a putxar per la torrentera, desde la creu hi-han marques de PR, estes en duen als peus del espolo, ací emtrac el esmorçar y mel sampe en 5 o 6 minuts, desprès amunt per la torrentera que no presenta ninguna dificultat, però deurien abstindre's les persones sense experiència, una volta dalt de ací al cavall son quatre pedres, cuant arribe dalt en crec el amo del mon ( o de les riberes), comence el descens direcció al pla del poue't i en sorprèn la cantitat de flors que hi-han a la cara de llevant, la baixada es llarga arribe a la senyal que en dirigisc a la creu per Sansofi o la casa de la Murta, trobe el poue't que sembla un font de clot, i continue baixant en arribar al camí la senyal me indica la casa del guarda, jo trie ala Creu, este camí es pla, ample i aburrit però descansat, en uns 10 minuts en trobe una senyal que en porta a la font de la Murta abandone el camí i me endinse en una senda preciosa, trobe la font " Xe quin aigua mes fresca i bona" i lo mes bonic el aqüeducte que porta al aigua i ami al monestir i de aci al cotxe. He gaudit de un dels paratges mes bonic de tota la Ribera Alta.

fotos de la ruta en:

http://www.panoramio.com/user/1769568/tags/LA%20MURTA-%20ALZIRA

mapa de la ruta en:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=904323

La casella els cuatre pics

2010-04-17T14:16:00.000-07:00

La casella es lugar donde me inicie en esto del senderismo, la he recorrido creo que por todos los rincones habidos y por haber, este sábado pasado mis amigos Jose y Mari, nos invitaron a Ximo y a mi a compartir con ellos la ruta de los cuatro picos(según Jose) . Dejamos el coche en el panel de información ya que aun no estaban quitadas las cadenas sobre las ocho iniciamos el camino, primero el asfalto hasta el bar una vez allí siguiendo la pista esta vez ya por tierra una de las partes mas duras la ascensión hasta el corral de los ciervos, siguiendo la pista pasamos por la casa del forestal a los pocos metros y siguiendo una indicación abandonamos la pista para pasar a una senda, bastante pedregosa por cierto, en pocos metros nos corta el paso otra señal que nos indica mirador a la derecha y a la izquierda el Ouet (observatorio de forestales con forma de...) , dirección al Ouet transcurrimos por una senda aérea y agradable, al final de este tramo y tras varias curvas encontramos señales en dos direcciones tomamos a la izquierda ya que a la derecha iríamos al pla de corrals y nos perderíamos el Ouet o tendríamos que subir por la cara que hoy bajaremos, tras encarar la senda esta se empina hasta demasiado para algunos gusto, tras unos intensos 10 minutos llegamos al Ouet, sera el primer momento de ver la Ribera Alta detrás nuestro y la Ribera Baixa delante y al fondo el mar Mediterraneo, que hoy se esconde tras niebla y se nos resiste a la vista. Tras el breve descanso y la foto reempren-demos la marcha. La niebla también nos impide ver la raya nuestro segundo pico. El descenso es un tanto precavido ya que las piedras están mojadas y son muy resvaladizas, en el pla de corrals hay que fijarse mucho en ya que este punto confluyen varias senda de todas maneras nuestro objetivo sobre sale sobre el resto, culminamos el valle y la senda es muy tupida con lo que dificulta nuestro avance, en este tramo se puede obserbar la abundancia de pebrella, un pequeño descenso y listos para encarar el ultimo repecho que es la raya, una vez en el vértice geodésico, fotos, trago de agua y al tajo. Nuestra próxima cima el Gemanells dos pequeñas cimas que son iguales, el camino hasta allí no presenta ninguna dificultad ni física ni de orientación la senda esta bien marcada y definida, al fondo del valle por nuestra derecha podemos ver la font del barber una vez superados los Germanells el Masalari punto en el que acaba el sube-baja y comienza el descenso a la Font de la Sangonera lugar en el que aprovecharemos para almorzar, tras el merecido descanso y avituallamiento decidimos la vuelta por la pista, entre anécdotas e historias van pasando el cruce de Tavernes el de Simat, la Font del Barber y seguimos andando, pero a Jose le aburre tanta y pista y le propongo bajar por la Font de la Teula que posee una singular y difícil senda, dicho y hecho allá vamos los primeros compases están visibles pero al llegar a un pequeño rellano nos despistan las huellas de los jabalíes y nos perdemos, nos cuesta un poco volver a la senda pero el busca siempre encuentra y al final la encontramos, en pocos metros esta la Font de la Teula después de esta la senda esta limpia y bajamos mas cómodos aunque el descenso es acusado, llegamos a la Font del Garrofer y aprovechamos esta ultima parada para beber, en quince minutos de camino estamos en coche.

fotos en ;

mapa de la ruta en:

senderisme en Bronchales, El Guadalaviar

2010-04-15T14:12:00.000-07:00

El rió Guadalaviar que al unirse al Alfambra en las cercanías de Teruel se convertirá en el Turia, nace en Guadaliviar, ¿que fue antes el pueblo o el rió?, digo yo, pues bien como todos lo ríos sus comienzos son pequeños pero toma majestuosidad tras pasar al pueblo de Villar del Cobo donde se le han unido varios riachuelos, nuestra ruta transcurre desde el Salto de Pero Gil hasta las cercanías del pueblo de Villar del Cobo. La idea para esta ruta surgió al hacer la El barranco Hondo y el Salto de Pero Gil que podéis leer la crónica de mi buen amigo Jose Manúel Roca en; http://www.rocacoscolla.com/sender/Perogil01.php
al llegar al Salto de Pero Gil y ver la inmensidad y belleza de dicho lugar, tras comprobar que se podía seguir el cauce del Guadalaviar decidí que no se podía perder el tiempo, a la mañana siguiente a las ocho estaba en marcha, para esta ocasión contaba con la compañía de mi hijo Ximo, con el coche recorrimos lo que seria la ruta de Pero Gil, paramos en el cruce de caminos donde termina la pista, comenzamos la ruta con un fuerte descenso hacia el Salto pronto encontramos una señal que nos sacara del la pista para entrar en una senda bastante difusa, en este punto se observa la grandeza del el Salto, y me hace pensar en los miles de años que han pasado para que el rió haya surcado tan gran cañón, el estrechamiento es tal que no se ve el cauce del río, en este punto hay que fijarse bien en la senda ya que no se ven la pisadas, es todo un roquedal, ademas hay que prestar atención a la piedra suelta que nos pueden hacer perder el equilibrio y llevarnos al fondo del barranco mas rápido de lo pensado, una vez junto al río comenzamos a caminar en sentido contracorriente por el margen izquierdo, la senda aparece y desaparece no esta muy transitada con lo que no se ve mucho, pero el que busca encuentra, eso decía yo hasta que en un punto mi hijo me dijo ¿y ahora?.
Pues ahora hay que cruzar el río y teniendo en cuenta el nivel del agua e imaginando la temperatura (la ambiente de de 2º) decidimos volver unos metros atrás y pasar a mas altura, que permite el paso, pasado unos 50m volvemos a descender al rió y otra ver margen izquierda, el rió es un sinfín del piedras, rápidos y pequeñas cascadas, las paredes del cañón se cierran y se abren, el sentido de la vista y el oído se saturan de tanto disfrute, el del tacto esta mas mas dormido gracias al frío seguimos nuestra ascenso del cauce hasta que de nuevo reveríamos cambiar de parte, cosa que no haremos y volvemos a ascender la ladera, esta segunda es mas inclinada lo que dificulta el paso y nos vemos obligados a hacer alguna peripecia, yo de digo a mi hijo que esto es sabor de la aventura, y el mira el barranco y no contesta, cuando conseguimos el nivel del río de nuevo nos sale al paso un ciclista con la firme decisión de descender el rió hasta Tramacastilla cosa que le desaconsejamos, el erre que erre lo intenta ( a los quince minutos estaba de vuelta), desde este punto comienza ya un camino de herradura que nos lleva a Tramacastilla. .Bocadillo. Media Vuelta y a volver sobre nuestros pasos.

fotos de la ruta en:

http://www.panoramio.com/user/1769568/tags/BRONCHALES%20ruta%203%20R%C3%ADo%20Guadalaviar

track de la ruta en :

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=899509

senderisme en Bronchales, El rio del Canto

2010-04-15T13:14:00.000-07:00

Esta segunda ruta, la he inventado sobre la macha no existe ninguna marca ni falta que hace, la ruta discurre junto al rió que nace en la fuente del canto, en Bronchales lo llaman Rió del Canto y en Orea lo llaman rió Hoz Seca, yo lo llamaría rió Cobre pues la piedras y el alto contenido de hierro de estas aguas le confieren un color entre dorado y cobre,
El primer consejo es sobre la época del año, solo primavera en invierno el hielo y el frió pueden arruinar esta bonita ruta y en verano y otoño los toros bravos, esto es zona de pastoreo de este bravo animal,
Pues bien como hoy es primavera y no hay toros (ya he preguntado) a las ocho de la mañana con el termómetro marcando -1º he salido dirección a el canto al final de esta, la carretera A1512 para nosotros la recta, como su nombre indica en este tramo de carretera no hay curvas y te se pierde la vista junto con los pinos, tomamos la E-V903 dirección a Griegos en el primer camino que nos sale por la derecha es una pista de tierra, nos adentramos en el vallado (pasto de toros) paramos el coche en el primer camino a la izquierda, este ya lo recorremos a pie ( aquí comienza el track) el resto de la ruta no presenta ninguna dificultad siempre discurriremos por la derecha según sentido de bajada del rió, en primer lugar no encontramos una pequeña represa artificial, que confiere a la zona apariencia de marisma, cosa posiblemente que fuese antes de la sabia intervención humana, como ya dije antes bordearemos la marisma por la derecha, si se es sigiloso yo vi salir volando tres parejas de patos cuello verde, después de la pequeña presa, continua el nervioso cauce del rió sus devenires, yo por mi parte voy saltando pequeños arroyos que tributan a este, pronto tenemos el primer estrechamiento, con unas inmensas paredes y unas pequeñas cascadas que me hacen sacar mi Cámara e intentar plasmar tan bonito entorno, tras este punto sera un mas de lo mismo piedras, rápidos, pinos, agua pura y naturaleza en esta puro, os puedo asegurar que existen pocos lugares tan puros como este, ya sea por los toros o porque no es muy conocido, pero consigue sobrecoger, pido a todos los que lean estas lineas y decidan repetir esta ruta, traten de mantenerlo todo tal cual, quedan pocos lugares tan salvajes como este. El rió se hace cada vez mas caudaloso, al llegar al punto en el que nos interrumpe el paso un arroyo de casi un metro (km 4,5) , es el punto en el que cambiar de lado del río, yo pase a la izquierda por encima de un tronco de pino caído sobre el río,
tras pasar la curva, se puede volver al al lado derecho esta vez fui yo el que arroje el tronco sobre el río para poder atravesarlo de nuevo. A partir de este punto ya existe un pequeño camino en el margen derecho, después nos cruza la pista que puede llevarnos a Orea y que viene de la carretera de Griegos. Pasada la pista es mejor continuar por la izquierda del río nos encontramos con una zona de acampada de los padres Salesianos en el puente de dicha entrada es donde decidí terminar esta primera exploración del RIO CANTO.
fotos en ;

http://www.panoramio.com/user/1769568/tags/BRONCHALES%20ruta%202%20R%C3%ADo%20el%20Canto

Track de la ruta en :

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=872259

senderisme en Bronchales, La tejada

2010-02-24T13:38:00.000-08:00

Probablemente se trate de dos de los barrancos mas bonitos, de toda la zona, la magnitud de la vegetación y endeismos convierten al barranco de Tajada en el de mayor interés botánico de esta zona, y eso si la belleza paisajista, es incomparable a ningún otro lugar.
Como en todas las excursiones el punto de partida es el Camping, salimos por la carretera dirección a el Canto y a unos cuatrocientos metros tomamos el primer camino de tierra a la izquierda desde aquí nos dirigimos a Sierra Alta, 1850m. es el punto mas alto de toda la sierra de Albarracín, la subida suave pero sin descanso nos llevara una inmejorable vista.
Desandaremos unos 250m. y tomaremos el camino de la derecha, comienza un fuerte descenso, pasaremos junto a la lagunilla que según la temporada tendremos agua, seguimos descendiendo hasta desembocar en una pista. continuaremos hacia la derecha, el camino estrecho y angosto se convierte en una pista ancha y con un buen firme pronto encontraremos el cruce de caminos, nos dirigimos hacia la izquierda, una señal nos indica a Nogera comienza un fuerte descenso, a unos cien metros la primera fuente La Rosa, la pista con un buen firme se convierte ahora en mas que un camino en un pedregal. A nuestra derecha un arroyo, el de portichuelos mientras que a nuestra izquierda la fuente de los Burros y otro arroyo cruza la carretera, al final del descenso dos aguas que es el lugar donde se unen los dos barrancos. Si seguimos el rió nos llevara a Noguera, pero nuestra intención es remontar por Tejada, barranco que esta fondeado por un riachuelo de una belleza inenarrable, alimentado por doce fuentes la primera que nos vamos a encontrar es fuente San Cristóbal,seguida de Fuente Ángel Yuste, Fuente Tejada, Fuente Noguera, Fuente Tarrancho, Fuente el Abanto, Fuente de los Maquis y final mente Fuente del Tío Elao, y seguro que me he dejado alguna, como se puede ver el agua es la protagonista de este barranco, al final y cuando estamos casi en la carretera (camping-el canto) podemos tomar dos opciones o bien salir a la carretera y volver caminando por esta (14Km.) o seguir por la pista donde tendremos una vista aérea de todo lo que hemos recorrido (19Km.) la segunda opción es la mas bonita, esta pista discurre a pocos metros de las anteriores pero a mucha altura con lo que veremos los dos barrancos y el pueblo de Noguera avista de pájaro es impresionante, al final del recorrido nos encontraremos con el cruce donde veremos fuente la rosa a la derecha, ahora no dirigimos a la izquierda, el repecho nos llevara al camino a un Kilómetro del camping.

La ruta es tambien apta para MTB
fotos en ;

http://www.panoramio.com/user/1769568/tags/BRONCHALES%20ruta%201%20La%20Tejada

track de la ruta en;

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=872256