50km en un dia.......? ¡

Eren les casi les 7:00 del mati quant Paco i José Manuel me arreplegaven en Alberic, en menys de un hora estabem en Alcoi, on curiosament la setmana passada vaig córrer una cursa per la via verda en la que avui anàvem a creuar per baix, dalt i damunt, la ruta discorre per el riu Polop. Peró esta es un altra historia que altres contaran millor que jo, la cosa es que ens tirem cinc horetes i 15 kilòmetres de bonica senda bona part d'ella pel fons de barrancs que un dia com aïr se agraïx, casi rallarem els 30º. En arribar a casa una dutxa, un bon dinar i ala al tombo, una siesta memorable de les creen precedent quatre hores i mitja, a vore si heu supereu.

Desprès de sopar, el café i el gintònic se'n anàrem a la plaça de la església, on feren cap tots els caminants de esta llarga nit. A les dotze i quart es donava la eixida, el carrer major de gom a gom i tota la gent del poble acomiadant-se com si mos en anàrem deu sap ah-on. Alguns ja sabeu lo que jo opine de les romeries i caminades de este tipus, i es que u no sempre fa lo que vol sinó lo que deu, la peregrinació si no tens una raó de fe o unes bones amistats per compartir la caminada ( me apunte a la segon) es prou aburrida en Rocacoscolla no arribaria ni a la segon estrela, be desprès del carrer Major, el carrer La Ermita i de la Ermita de Sant Roc al riu magre per la vora de la carretera i a la llum de una bonica lluna plena, una volta en el riu baixem al mateix llit i per damunt de lo que es un dels primers sifons del mon ja que en este punt la Sequia Reial creua per baix el Riu Magre desde 1401 (la Sequia Reial la inicia Jaume I en el segle XIII) una volta eix fora hi ha un camí que ens portara fins a Benifaió, lloc del primer avituallament, un plàtan i una Pepsi junt a una sentadeta ens fan que se recuperem, per dins de un polígon i desprès de creuar les vies del Avé tornen a la Sequia Reial, el pròxim punt curiós es la presó de Picassent, que sempre dona un poc de canguelo unit ala casa convent del fals rector que parla en la verge i tot aixo. El pròxim punt es el nuc de la A7 amb la V30 per una especie de via de servi desemboquem en el polígon de Silla, desde este punt a la Catedral ens queda una llarga recta de quasi quinze kilòmetres, en el polígon torna a hi aure un avituallament amb llet, café, pastes i fins i tot colacao que Ximet es veu ben agust, tornem al camí que ara es una vorera be de polígon be de poble però gens bonica, el pobles van caent Silla, Beniparrell, Albal, Catarroja on es donen un bocadillo per a esmorzar, Massanasa, Benetusser i per fi Valencia, el llarg carrer Sant Vicent i al final la Catredal