Desprès de tot el any preparant havia arribat l'hora ens encararem al autobús que puja fins a la Betursta (no es pot arribar en cotxe particular), la emoció de intentar esta aventura junt al meu fill i el meu cunyat Joan em feia estar nerviós com un xiquet.
.
El autobús ens deixa a Betursta que es punt de eixida a moltes excursions al voltant del Aneto, ens carregarem les motxilles i ala al refugi, el passeig es de uns 45' que ens pare-ge mes llarg per que porte-gabem una tenda de campanya i es que en estes dates allò pareix un dia de fira i no hi havia lloc per a dormir al refugi.
Be una volta al refugi muntarem la tenda, soparem i a dormir que demà el dia es molt llarg., de les inclemències dels sols dels Pirineus, del vent i del agradable soroll de una cascada d'aigua tota la nit darrere de la orella, parlaré un altre dia, ja he dit que era hora de dormir. A les cinc del mati sona el despertador,(i ja hi ha gent puixant al Aneto), se alcem desdejunem, altres coses i a les sis en marxa, el començament es una senda de alta muntanya, dura però sense greus dificulta's no tenim problema en seguir la, ja que comte que serem prop de 200 persones fent la ascensió (una romeria) complim la primera hora i tot va be, comença a complicar-se el tampany de les pedres i derepent neu molta neu, ens colque'm el crampons i seguin per una ampla canal al fondo la Madeleta en la cresta mateixa de la canal girem a la esquerra per a buscar el Portillon superior asi pareix una proveso de gent que hi ha. Ens temi'm que llevar el crampons perquè este tram es un pedregal (calcule que la mes menuda farà 3 o 4 tones) asi aprofitem per a escorçar, tot pareix anar segons lo previst, reprenem i desprès de 30' trobem (de milacre) el Portillón superior, el creuem i desprès el primer premi't visual, el glacial del Aneto i al fons per fi el ANETO, creuar el glacial que sembla senzill es converteix en un sense fi, hi han alguns pedregals i clar en crampons no resulten fàcils, desprès la vista de Coronas que va acostant-se va fent que el instin-te de pare siga superior al de muntanyer y en me asuste per moments, no per mi si no per Ximet, la imatge del desnivell es tan forta que se me oblida fer fotos, la puja es dura, molt dura a alguns del grup els falta el aire no es per a menys, el tramo de Coronas es fa etern per al final i com si de una somni es tractara el Aneto esta davant de nosaltres ens llevem el crampons en posem tota la roba que ens queda en la motxilla, fa un fred que pela, i encarem el ultim tram que es tot de pedra (agraïm el fet de no dur crampos per un rate't), ens fem la foto en el cim, i comencem el descens esta era la part que por en feia, es brutal i clar en companyia de Ximet acollonant, jo en fique davant Ximet al mig i Joan darrere, una volta passem Coronas en relaxe i comence a desfruitar un altra-vegada del dia, son les tres passades i em de dinar, busquem unes pedres seques i un poquet de sol (pareix mentira en Juliol) desprès de dinar encarem el tramo final del glacial i creuem el portillon, pareixia que estabem arri-van a la fi, però se mos esperava lo millor. En el pedregal del Portillon ni hi havia manera de trobar el camí tot son fites y es fàcil equivocar-se una volta passarem aso baixem la canal que sembla que li havien augmentar el desnivell de empinada que esta, Ximet li a pres guste't al crampon i es deixa dur de tant en tant, comencem a vore el refugi al fons de la vall se acaba la neu i ens llevem el crampons, el fàcil camí de pujada seguint al immens grup es torna ara en una tortuosa baixa plena de fites que en fan anar de un costat al altre son les set de la vesprada estem quasi agotats i no vegem el fi, en un moment en el que estic apunt pedrer el nervis, Ximet diu " vinga para que casi estem" estan apunt de eixir-me les llàgrimes, que tio desprès de 13 hores caminat encara en dona ell ànims a mi, al final decidim anar al riu i vaixar per junt a ell, a les 8 feem cap en el refugi, aon ens esperaven María Cani i Laura, tornarem els crampons i piolets, carregarem els sacs i la tenda de 11Kg i coregent a la Betursta que no agafem el autobús el ultim ix a les 9 de la nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario