sábado, 12 de febrero de 2011

De la Garrofera a El Chorrico de una forma diferent

I esque la muntanya sempre te guarda alguna sorpresa. Avui em anat a La Garrofera tots els de Roca Coscolla (tots els que han vingut que no eren molts) havia caigut sobre mi la responsabilitat de ser el guia per la archicomentada en el meu blog senda de la Garrofera a Tous Vell, be em aparcat el cotxes a les 7:30 el el motor de Mangue, i deu minuts desprès ja estaven en marxa, seguint la pista del Corral fins a trobar el inici de la senda de Ximot, que en tenia un poc en guàrdia per que no mes la he fet una volta i esta dos, no hi-havut cap problema i a tot el mon li ha agradat molt, el meu fill Ximet era el cap de grup i duia un bon ritme, desprès en la confluència de esta senda a la de Les Dones he pres jo el mando perquè no es ta molt marcat el sender una volta en la senda Les Dones he deixat que el grup anara al seu aire, com tot el mon que la fa per primera vegada li sembla molt bonica, una volta hem passat la pista i ens em endinsat en la que jo he batejat con senda de Tous Vell he pres de nou la cap davantera ja que tampoc esta molt definit este tram de nou tot el mon a gaudit de les vistes de tan bonica senda i de fondo el pantà de Tous, al final em èxit a la carretera i tots esperàvem trobar les cabres que he trobat jo asi de-vegades, però esconeix que no els arribat a hora la meva trasferiencia i el pastor no les ha dut avui, la vista del pantà ha començat ha preuocuparme hi ha mes aigua de la que jo he vist mai, i he dit als meus companys que no sabia si es podria passar, efectivament les meves suposicions san confirmat i el nivell de la aigua es tan alt que no queda carretera, no es veu el PR però com sempre en Roca Coscolla en dit " endavant i car amunt" hem començat pujant per la muntanya i seguit altres rastres hem fet cap al altre costat lo que era el poble vell, asi se ha complicat el tema i hem decidit esmorzar, lo de sempre cervesa, cafè i dolços i una volta el pap ple uns cuans hem decidit seguir per aplegar a la font Del Chorrico i asi ha començat la nova aventura el primer intent ha segut sigir casi per la vora del aigua però em aplegat al mateix canto del barranc i ens ha segut impossible seguir, mentres tan Juanvi que anava per dalt ens ha cridat a tots que per alli es podia hem retrocedit un poc i començat una trepa fins a la mateixa costella de la muntanya on hi ha un planell molt bo de seguir al final hem acabat en el PR i en el preciós rinco de la font Del Chorico tots els que han arribat se han quedat bocabadats de lo increïble de este paratge no debades es una Microreserva de Flora en fet les fotos de rigor i tornat per el camí que ens ha dut asi, la torna es mes facil ja que sabíem les passeres i no ens ha dut ninguna dificultat, una volta ens em reunit en el resto del grup em tornat fent el mateix camí que a la anada pero al reves (es clar)
Esta ruta la em fet Mª Angeles, Jose Manuel, Rafa, Fernando, Paco, Angel, Juanvi, Mª Jose, el meu fill Ximet i Jo., Gracies al meus companys de Roca Coscalla que m'han acompanyat avui en esta ruta que he redescobert i marcat per ha que tot el mon gaudixga de la MUNTANYA.

1 comentario:

  1. Bonita ruta con espectacular sorpresa al llegar a la Font del Chorrico.
    Gracias Xiomo's.

    ResponderEliminar