Els collons del Montgo.

Este dissabte passat tenia pensat anar a Bicorp,una de les zones mes boniques de per asi, Mª Jose fou la culpable de cap girar-me i ferme anar allà els collons del Montgó, si la idea era pujar el Montgó, però vist lo vist la azanya era baixar-lo, be a lo que anem. Ales 7:00 del mati m'arraplegaven en la AP7 en Algemesí, de allí a Dénia no hi ha mes de 1/2 horeta, una volta allí a buscar la ermita del Pare Pere, que no es fàcil, (quin mar de xalets, cases i demès construccions escampades per hon deuria haver arbres i camps) una volta allí aparcarem i " al ataqueeeee" comencem per lo que tot el mon fa, seguir una pista (plena de cagades de gos, quins amos mes guarros¡¡)axi i tot les vistes de Dénia, la Murta i el Montduber ens deleiten, en pocs metros (1.1Km) deixem la pista principal per anar per una direcció al racó del bou, esta en la meva opinió es la zona mes bonica del tot el parc una vegetació exuberant gracies a la humitat ja que esta es la zona de ombria, a destacar el espliego que aspi en-comte de una plata es un arbust (no heu havia vist mai) una volta eixirem de esta zona i a ple sol ens dirigim al cim en el que es-troba una creu . Les plates, les pedres, els olors i fins i tot el color de la terra en donen la sensació de anar caminant per la Casella. Decidim esmorzar en la creu que no es tal si no un mastil Tibetà ple de banderetes, el esmorzar com de costum tenim de tot i per a tots, quant acabem tornem a la senda que havíem abandonat per anar a la dita creu o mastil, la vista del Montgo ara es fa mes imponent, en este transcorrir ens trobem un números grup de Sagunt que esta fent la volta al contrari que nosaltres, i ens consulten per la senda de anada a la creu, desprès de la explicació reprenem al marxa i poc desprès fem cim i quin cim les vistes heu valent tot Eivissa, Puig-campana, Aitana, Mont-cabrer, Benicadell, Monduber i asta La Casella quina passada, la foto de grup i cara a ball, però quina baixada es dura molt dura de les que arriben a cansar no hi ha un metre de bon camí, dura mes de un hora, adelantem a alguns grupets locals i estrangers(que xulos som ¡¡). Una vegada en el planell dubtem de per on seguir la senda per al fi la trobem, i seguim baixant asta la cova del camell. I en este punt faré una aclaració segons Paco el collons del Mongó son dos muntanyetes que aparenten aixo dos collons el Montgo se podeu imaginar lo que es i si estem just darrere dels collons i la cova es un forat ja em trobat el Florí del Montgo, desprès de la cova comença una pista avorrida i llarga que ens porta al cotxes, i ruta conclosa a i avui serè el primer en arribar a casa ja era hora.....