LA MITJA D'ALGEMISI

Tindrem que canviar el títol de la PROVA SUPERADA, per què si totes les setmanes fem alguna prova, igual al final ja som cansinos. Si fa tres setmanes era la Marató, la passada la Marxa ciclista de València i aquesta la mitja Marató d'Algemesí. La que ve ja vorem....

El dia a començat simplom i es que ja que vore lo fanfarró que se fa u, total es mitja i en eixa idea hem començat. Per a no variar (ni ganes) el meu inseparable company Pedro i les notres incodicional fans, em fet cap a Algemesí en el poliesportiu municipal. La veritat es que la eixa es un tant insulsa entre el fret i apartat del poble molt poca gent, se em fet una foto amb els companys de Triatló Carlet i la nostra Teto. I tots junts a la eixida, ens empostat en el grup de davant (que ja ens passaran) i li em fet algunes bromes a Paco el Trainer. Pumm i estampida, jo me he deixat dur uns instants però no este el meu ritme, li desitge sort a Pedro i el deixe anar, van passant-me molta gent, però jo al meu ritme, vull intentar 5':30'' me va passant mes gent, alguns del poble, en el km4 ( que apresa que passen ) trobe a una parella (de dos) que porten un bon ritme, els pregunte i vaig en ells, passen el km i els psoes ilíacs com de costum a donar per el ...... vaig mol agust salvo estos muscles que no trobem com calmar los, arribem als ullals del samaruc, d'ara en davant l'aire el durem d'esquena, i es nota portem el ritme bo, en arribar al km 15 se me calma el psoas, es l'hora de apretar un poquet però els meus companys diuen que no, aguantaré un poc mes, en el km 18 ella comesa a passar ho mal i el marit i jo la tenim que animar i (jo se lo que es açò) al final no aprete i els acompanyaré fins ala meta i al final per supost PROVA SUPERADA.....   

En aplegar me esperen Cani, Amparo i Pedro que ja fa algo de rato que ha arrivat