Una volta mes PROVA SUPERADA.

Aixi es, hui es un altre dia especial, de eixos que tens el cuquet que te corre per dins que li diuen orgull o satisfacció o el que siga, el acabar el any en este marató es molt mes de lo que esperava a primers de any lo cert es que este any ha segut increïble 2 Maratons i quatre Triatlons.

El dia ha començat molt prompte a les sis del matí i esta tot apunt.

Desdejunar i amb tota la família al punt de quedada, de allí tots els corredors del poble junts a València. Passen els minuts molt rapits i pareix que no arribe a res en faig la ultima foto en les Femtri que van a córrer el 10K.

 m'acomiade  de tots i cap a la meta, acabe de decidir que estic nerviós, me estic pixant altra volta (com tire de menys el neopré de Mario), me aguante seran els nervis, no tinc ni idea de que tinc que fer men entre en les tanques, tots els del meu voltant porten dorsal taronja, no estic on toca, pero veig al practic de 4;00 per davant, pos entosses si que estic be¡¡. Donen la eixida me afanye en pillar al practic de 4:00 pero no el veig, vaig ràpid i pense en Paco el entrenador me ha dit que no tinga presa que siga conservador, afluixe i mantinc el ritme 5:43. arriba el 1K i estan esperant me Amparo, Pedro i tots el meus, me animen. els K van passant vaig molt pendent del ritme 5:43 no mire el PPM soles ritme, vaig molt a gust, La Malva, El Cabanyal, Tarongers, Blasco Ibanez, i jo a la meua me ajunte en gent, que mels deixe, que me agafen, que me deixen i els torne agafar no pense en altra cosa que en córrer i en ritme, com diu el meu ídol Kilian no conte els km ni els fets ni els que falten soles còrrec i el ritme 4:43 vaig molt be. Estic bevent prou agafe aigua en tots els avituallaments se que lo mes important es hidratar se i menjar si tot va be empleare quatre hores i no em puc descuidar, se acosta el 17k i allí estaran esperant me altra vegada, lo primer que veig es la bandera del Tri i a María que l'oneja, Cani, Pedro, Amparo, Ximo, gracies per estar ai. Els psoas iliacos que s'havien portat be comencen a ficar se defisiosos, pero jo a la meu ritme 5:43. Arriba la mitja marató i tot esta casi perfecte, els psoas aguanten, se carregen pero aguenten, veig el teps del rellotge i pense que algo a fallat 2:03 deurien ser 2:00 he perdut tres minuts pot ser que el Gps vatja mal i va porte cuasi 700 m de mes per axio vaig a 4:43 pero realment vaig a 5:50 analitze i pense que no dec de apretar mes Paco en diu que no arriesque, mantindre prompte entrara Pedro a fer de llebre i ja vorem. 22k, 23k, 24k tinc que parar no me puc aguntar busque un seto i com el gosset alce la pateta i alaaaa. gire el canto i entrem en la Avda de França arribe al punt de encontre i no el veig, tot es mirar i no els trobe, on estan, men ha passat no els he vist, pero de repent veig a Cani, ufffffff que susto en la falta que en va fen Pedro, me animen, Pedro s'incorpora se apretem la ma.

I ala a córrer, me anima, li dic que els psoas iliacos aguanten pero el quàdriceps se me estan carregant en fa por que en pase com en l'Espadán, en diu que aixo avui no passara, ho espere. comencem a passar gent, ell porta el ritme 5:43. se me carreguen les cames, de tant en tant me embale i Pedro me aguantà. amen fent K, en dona un gel (obert i tot quin detall), en porta el aigua (açò es un amic), entrem en el carrer la Pau, quina imatge tot el carrer sense cotxes i el Micalet al final, el carrer sant Vicent, el carrer Xàtiva, se acosta el 30k i me espera Fernando, el veig i porta la samarreta de RocaCoscolla ens acompanya fins al 32K, tot un detall per la seva part (Gracies Fernando). Les cames cada volta mes carregades es l'hora de evadir la ment, tracte de no pensar en lo que falta, Mario me ha dit que no conte lo que queda que esta ai el muro quant descomptes, però arriba l'hora inevitable el 35k esta ací, tinc que parar per a veure ja que son gots, em costa molt arrancar, no mes falten 7k aixo son 40' mal contats, animo. Pedro no para de cuidar me i animar me, 36k,37k38k, ara si, ara si, no parem de avançar gent estic eufòric, de no ser pels quàdriceps, estic perfecte, 39k, la gent com xilla, els xiquets diuen el meu nom, ufffff el quàdriceps pense en la meta, en veig alçant els braços, 40k quina bogeria de gent, me acelere jo sols, afer la ma el quàdriceps, si vol que revente, 41k .............................
Pedro en deixa..........................42k per fi ai esta busque al meus en la grada els veig ai estan, els somric i mire la meta en un moment pense els tres mesos de preparació, les hores, el esforç .

Mire al cel alçe el braços Si Si Si Si....

Com en quasi tot en la vida fa falta molt d'esforç per aconseguir-ho, però sempre fa falta l'ajuda de alguns açò no hagès segut possible; sense Cani que cuida dels meus fills quan jo entrene i se encarrega de tot. I també sense Pedro que ha estat al meu costat en tot moment. Gràcies al tots.....