domingo, 5 de octubre de 2014

Un altre dia per a recordar....

Un altre dia per a recordar, acabar un triatló de mitja distancia o mitg Iron Man supose que no s'oblida mai, com diu Haruki Murakami: "el dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional" i avui a segut un dia de eixos. L' hora del triatló ha segut un tant rara a la una.  Aixi que he esmorzat a les 10 perquè quant començarà el triatló me haguera fet la digestió. Em acudit a Antella tots junts Juli, Victor, Jo, Tabaco i un amic de Victor i com no les  fans Ariana, Cani y María. Una vegada alli el ritual de sempre; arreplegar el dorsal, deixar la bici, sabatilles, casco..... Al voltant de les dotze i mitja se em posat el neoprè.



Feia molta calor, pero he segut rapit i m'ha donat temps a entrar en l'aigua, esta perfecta un poc fresca però en el neoprè se esta de luxe.








Comencen les xiques i quant arriben a les boies on donarem les voltes, comencem nosaltres.



Com en l'ultim triatló comence molt sua, desde darrere conforme vaig calfant aprete un poc mes, me trobe en Oscar i anem junts, en la primera boia en passa, tracte de no fer cas i vaig al meu ritme, donem la primera volta, a cada vegada aprete un poc mes i el constipat que porte tota la setmana en fa parar un parell de voltes però vaig molt còmode, passe a alguns nadadors, arribe a l'eixida molt be,





En la transició vec a Oscar es coneix que el he passat dins de l'aigua, agafe la bici l'eixida es un poc rebolicada pel carrerons de Antella, Eixim a la carretera me acople al manillar de triatló i en passa Oscar com una ratlla de fum, no em segue en seguir lo du millor ritme que jo, vaig a meua, en la eixida de Gavarda passe a dos vaig a bon ritme, passem per darrere de Alcàntara i Càrcer, la carretera de Sumacàrcer recien asfaltada es molt còmoda i porte bon ritme en tinc a dos mes a tir, comença el port prompte mels deixe vaig molt be, a mitat de port me esperaben Jose,Noemi i MariaAurora ¡quina alegria¡. Continue pujant vaig be. Enfilem la carretera de Navarres, deprès direcció a la pressa on ens espera una rampa arriba al 16 % després un fals pla direcció a la presa on fa algo d'aire, després es passa per damunt de la presa de Tous i riu avall uns tobogans que comencen a atragantarse. Arribe a Antella en quatre minuts de retràs respecte al temps que tenia previst, intente apretar però comence a notar tirons en les cames no es possible si me queda mes de mig circuit de bici i mitja marató.Esta segona volta se me fa mes llarga de lo previst i al final 15' mes de lo que volia fer.















Se acaba la bici i comença la carrera a peu i el quàdriceps que tant me ha donat en la bici m'avisa de que esta calentet la idea era anar a 5:30 però en qualssevol moment m'entrara rampa així que abaixe a 6:00 les polsades son molt baixes 140 puc anar mes fort però el quàdriceps esta latent aixi que en passe tota la carrera pendent d'ell, van passant els km i vaig aguantant, me dona rabia en console en que he passat una setmana constipat i me he quedat un poc fluix i com diu Kilian me oblide del dolor pense en la meta, en la recompensa Una volta, passe per meta i totes les xiques me animem Ariana, Cani, Mari i Maria no saben lo important que son eixos anims.



Mes quilometros i un altra volta mes ànims. Ja es la ultima volta a peu i ja queda poca gent doble al ultim corredor em queda poc i gaste les ultimes força i com sempre la recompensa val el esforç, bese a Cani antes de passar la meta. En creuar la me espera ma meua Marieta.Gracies vos vull a les dos, Sense vosatros no heu podria fer..

.






No hay comentarios:

Publicar un comentario