Gr7 03 de Morella a Ares del Maestre

Per a dia de avui les meves expectatives no eren tant bones com les setmanes anterios, desprès de dos etapes idíl·liques, esta pareixia un tant descafeïna, a les 7, 15 estàvem a Ares i com tot estava tancat( ni tant siquiera el gossos lladren a eixes hores) s'en am anat a Villafranca a prendre café i mira per a on em trobat a un grup de amics que s'en anaven a Villafranca a fer una ruta, en tornar al poble, ja ens esperàvem els taxis i tots els companys, em arribat a Morella i em començat a caminar, el primer obstacle el riu de Morella on hi ha un bonic pont de fusta per a creuar-lo ( menos mal), a partir de este punt comença una forta ascensió fins a 930 metres de alçada, les vistes de Morella son molt boniques, com sempre les càmeres no paren, prompte entre portera i portera pegue'm a morella però no el cim que la cobreix, la senda ara en mig de dos parets de pedra esta plena en embarzeres i tenim que eixir de quant en quant, el camí (sempre calçat a dues vores) es fa mes practicable creuem el segon rierol del dia, sol ser un riu sec però avui va ple, se arrima l'hora de esmorcar i clar sense Toni, soc el únic que proteste " Toni torna ja, co..." al final i aprop de la Ermita dels Llivis, se apiaden dels meus clamors i escorcem, una volta les forces recuperades tornem al camí, prompte creuem la CV12, just al Mas de Torre Segura, un mas mig amurallat, on ens conten que dormiren les tropes del rei En Jaume I, el tercer rierol te pontet, el creuem i alguns s'en amen per dins de la finca al final trobem una porta per on poder eixir, la pista passa a sender, el sender a pista, la pista a sender, masos i vaques, i bous, i jònecs i portes que tancar i obrir, i mes masos, la vida hauria a si fa 50 anys i ara costa trobar gent, trobem un gran que era masovers i ens conta que viva junt la dona aci, i que ella naix-ge allí en mas, però no moria perquè ningú mor en els masos, ni naix, ni viu, aci ja no queda vida, quina pena, però el nostre camí com la vida continua, apleguem a una planura on les carrasques solitàries son les ames del paisatge, al fons vegem ja les Mola de Ares, el camí se empina, pero espot aguantar, al final de la pujada una pista cementada, i de fons Ares xe quina foto (bueno tres o quatre), bordeja'n la Mola arribem a la font dels Regaxols, una bonica àrea recreativa amb una quantitat de aigua que impressiona, ens fem la famosa foto de grup (bueno tres i sense menjar-se) i tirem a Ares, però en encarar la ultima corba, una magnifica cascada fica la 5 estrela a la ruta els molins que arrepleguen l'aigua dels Regaxols abaixen tot el barranc fins on espert la nostra vista. El poble no decepciona, si de llunt es bonic, de prop es preciosos. En al plaça ens espera el Restaurat d'Ares on menjarem com a reis i reines, desprès férem una visita al castell, desde on espot vore tota la comarca a vista de agila, ha segut un dia Perfecte de eixos en els que no s'olviden fàcilment