domingo, 24 de febrero de 2013

La marato d'Espadán


La primera vegada sempre te un algo especial en tot, però tal volta un gesta esportiva com fer una marató en la preparació i el temps que li se dedica es algo mes especial i mes quant u a segut un el groset de la classe i el que menys corria del meu curs, a base de dedicació esforç i sacrifici heu he consegit avui he fet la meva primera MARATÓ..
A les 6:45 eixíem direcció a Segorbe junt a meva dona Cani i els meus amics Amparo i Pedro. En fer camp he fet el performance del dorsal i la eixida en al que me he trobat a Juanvi Camarasa (cuants anys) em eixit junts però prompte me han deixat darrere una volta per Segorbe, un presios arc que acaba fent una muralla i avall, el riu Palancia, un poc mes de asfalt i sobre el km3 "ala a la muntanya"  una empinada senda ha provocat els primers embussos, tranquil·litat i paciència.Apartir de ací se han succeït les pistes amb les sedes amb unes moderades pujades, tot fins a Vall de Almonacid, el primer avituallament on me espera el meu equipo que me han donat els palos de muntanya.



Desde ací direcció al Castell de Almonacid la primera pujada seria, este es el meu terreny i els palos en la ma no me ha adelantat ningú. la pujada al Bellido es fa dura i al final es fa un embus de collons que esquibe trepant unes pedres per la dreta en adenlante de una tira mes de 30, en trobe molt be, continue  adelantant
esta pujada la tinc en la memòria de fa unes setmanes. en aplegar dalt es encadenen les fortes pujades amb fortes baixades. En aplegar al avituallament reposte i moc com una fletxa, enfile una forta pujada on se que ens desviarem per a baixar el Barranco Malo la baixa es molt forta vaig en molt de comte però adelante a tot el que se me fica davant, al final el barranc es un tan complicat i se que al final me espera el meu equip. Arribe a la unió de Barranco Malo amb Aguas Negras i no els veig.







A¡¡¡¡ menys mal estam un poc mes endavant. El temps es de  2:50  en donen un gel i aigua i arranca la puja al pic Espadan en trobe eufòric vaig molt bé, en la pujada en passe a molts sobre tot que no duen palos fan faena en les pujades la pujada es fa llarga (ja heu sabia) per fi en un temps de 3:35 faig cim (wawa wiwa pensba en un hora) en la baixa que es molt perillosa em continc i no adenlate a casi ningú. Arribe al km25 en 4:10. Estan esperant-me el meus







Resposte en el avituallament i eix escopetat la baixa es forta continue delatant dec de anar per el lloc 500 tot un èxit per a mi, pense en que puc acabar en 6 hores mes pistes i baixant, se endinsem en un boscs amb un bonic rierol,estic molt content. En senc una punxada en abductor, ara el altre i derrepent les dos cames se me queden clavades no em puc moure i estic en 28 en falten 14 ¡¡¡. pense en que tot lo bo se acaba i esta volta un hora mitja antes lo previst, estire em repose però no puc córrer, camine, camine i camine.



Arribe al avituallament del 30 me esperen el meus me animem però no en lleven les rampes, llastima continue caminat i caminat, intente trotar pare i camine, es fa llarg i jo que volia acabar en 6 hores.



En el avituallament del 35 me aplatane (que menge molt de platano) i senta molt be torne a trotar un parell de km. però hi ha asfalt i camine. Els km. cauen conforme poden i se acosta la meta en el 40 ja en dona tot igual  
i torne a córrer el dolor en les cames es fort però no se paren  entrem al poble i enfile la meta, en passa tot i la emoció me pot .HE FET LA PRIMERA MARATÓ. 
Els que ja la heu fet saveu lo que dic. 

Gracies a tots, en especial a Cani per aguntarme.......


13 comentarios:

  1. ¡Enhorabona campeó!. Dona igual menys de 6 que 6:40, has aconseguit el repte que te habies proposat y aixó es molt important.

    Un fort abras.

    Jose Manuel.

    ResponderEliminar
  2. ¡¡Felicidades, monstruo!!
    Leyendo la crónica nos has transmitido todo tu esfuerzo, ilusión, dolor y alegria.

    Las cosas grandes necesitan mucho esfuerzo es parte de su grandeza. Y para conseguirlas es mas facil si cuentas con el apoyo de tu pareja. ¡¡Felicidades Cani!! Sin ti Ximo no lo habria conseguido.

    ResponderEliminar
  3. Felicidades máquina!!!
    Me has emocionado con tu crónica.
    Un abrazo y besos para Cani.

    ResponderEliminar
  4. Moltes felicitats!!! no esperava menys de tu, aaa a mi també m'has emocionat, estava llegint-ho i pareixia que estava fent jo la marató. Un besot molt gran per a un TIO gran.

    ResponderEliminar
  5. ¡Ximo! Em sentit una gran emosio al llegir la teua pàgina, estas fet un atleta, enhorabona.

    ResponderEliminar
  6. Hola Ximo, me has recordado mis pinitos en las maratones, lo que se padece y la emoción que te embarga cuando estas por las calles de Segorbe, sabiendo que la meta esta cerca, las piernas te van solas.
    Enhorabuena campeón.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
  7. Gracies Kiket. Tu si que saps el que costa¡¡¡¡
    Gracies. A vore si ens vegem algun dia, fa tan que no coincidim....

    ResponderEliminar