Este dissabte he tornat a lo meu per un dia torne ha ser el muntanyer que mai he deixat de ser a les 6.30 arreplegava a Paco i Núria i els tres xunts acudíem 8.00 a Teresa de Cofrentes, On ens esperaven Jose Manuel, Manolo 3M, Rafa i Merche. desprès dels besos i abraços (desde Juliol que no es veia). Acudim a la eixida en el àrea recreativa del el Nacimiento.
La ruta discorre per una senda agradable, anem observant un falla geològica que mos be per la esquerre i que acabem creuant, pareix ser que la falla creu bona part de la serra.
fem un parell de trepes passos mes obert i al final un dic, en el que ja que donar la volta. La donem i desfem el camí anat fins a la casa de El Olivar. Ara toca anar a buscar la rambla pero primer la vorem desde lo mes alt de les parets que el envolten i no mos cansem de la vista se gaudeix cada pas.
Es difícil vore en esta terra nostra rambles tant boniques com esta, me estan entrant unes ganes de baixar i fer el peixet.......
Passem per un abrigo que se gasta per al ramat, passem de entrar apartir de ara toca baixar, una volta en el llit del barranc ens traguem les botes i passar el aigua descalços, una volta en l'altra vora en tornem a calçar les botes,tornem a travessar varies voltes el riu pero ara en botes i per les pedres que han posat altres senderistes. Arribem a un pou no me puc aguantar en pose en calçotets i al aigua, esta de lujo, esta ple de pispirixos lo que denota la qualitat del aigua.
Continuem seguint el llit del riu en un constant de meandres i pous.
Desapareix tota l'aigua que acaba en una tuberia per al be comú de un poble i falta per a la resta de la humanitat.
El barranc pert molt sense aigua aixi i tot es bonic.
Al final els cotxes. Cambit de botes i ala cap a casa que ja es hora...........
foto de Grupo de Jose Manuel Roca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario