Una vegada mes PROVA SUPERADA.

Una vegada mes PROVA SUPERADA, esta volta era un triatló olímpic i ademes superat en nota. El triatló de Gavà comenza per a mosatros dissabte a les 6;00 ens alçarem i la eles 7:00 eixíem direcció a Barcelona prop de les 11:00 aplegarem al Hotel la Patilla (siga ca els cunyaooos) i de allí a Gavà a arreplegar els dorsals i tot el performance que els acompanya, ja estaven muntant el boxes i tota una sèrie de paradetes al voltant del triatló. Ens fotérem un bon dinar i uns passejos per a baixar lo, una volta per el circuit de la bici i cap a casa (Hotel la Patilla). La vesprada la passarem preparant i netejant les bicicletes, un sopar llaugeret i a dormir.. A les 5:30 sona el despertador un un poc de pa, cafè i un plàtan son prou de moment. A les 6;15 arranquem cap a Gavà, 6;45 aparquem i entrem les bicicletes als boxes i preparem tots el aparells de la competició, Ens fem un altre cafè i ens decidim a ficar se el neoprè. La platja de Gavà es similar la del Saler amb dunes i pins i cuant puje les dunes i veig les oles i el estat del mar comença com de costum el meu pànic al aigua,les oles que en semblem de tres o quatre metres Pedro me assegura que nomes son de un parell, intente calmar me nadant un poc pero la cosa empitjora, les boies no en quadren respecte a lo que deien en els plànols, ens expliquen que el tan mal estat del mar acurten el circuit a una volta i nadant en favor del fort oleatge o fem duatló així que ens apanyarem en una volta (menys mal).Son les 8;00 i donen la eixida al primer grup es casi impossible entrar dins del mar les fortes oles trauen al Tris cap a fora una i un alta volta als tres minuts la següent eixida, en tres mes eixim, I eixim. Les oles en semblen cada volta mes grans, es molt difícil encarar les boies, me es impossible nadar com també ens ensenya Paco, nade com puc i encare que ja la primera, quinze minuts passen prompte, ja estic en la segona quin agovio donar li la volta de a on collons a eixit tanta gent ¡ pensava que era el ultim¡, enfile el arc de eixida i una espècie de monòlit del mitj de la plaça que es veu per dalt del arc que tapen les oles, ara son elles les que en trauen, una volta faig peu en terra, intente córrer pero les oles en tomben, me torne a alçar i a córrerara ai estan les incondicionals animadores del club Amparo i Cani als que se li han unit Joan i Laura.

 La transició a la bicicleta se me dona be, còrrec del morro li putje i a donar pedals li agarre la roda una xica que en passa, li done el relleu, agarrem dos xiques mes, ens donem relleus i volem el comptaquilòmetres marca 40, açò no pot durar molt, pero en trobe molt fort. Una de les xiques agarra la roda dun barbut, nomes la puc seguir jo, Primera volta i no cau la mitja, ara ja no puc tirar pero este tio esta molt fort i tira fort del grup bueno trio, som els amos de la carrera no mos ha passat ningú i en empassat a un fum, me creue amb Pedro mos saludem bueno mos criden, Primera volta i ai estan les nostres fans. No he parat de veure aigua per estar ben hidratat per a la carrera a peu.

Se acosta la segon transició, en esta en marege un poc mes hi a molta gent en canvie lo mes ràpid i ala a córrer en trobe be li faré cas a Paco i aniré de menys a mes.... no miraré el ritme, soles les pulsacions, no ni poc 5:25 i a 155ppm esta be passen els kilòmetre i me mantinc, primer gir i en trobe molt be final de la primera volta i de nou els ànims i xillits dels meus. Arribe el km 7 i aprete un poquet 160ppm i be molt be, falt un km i aprete mes veig la meta i aprete mes encara que be que estic.... El rellotge marca 2;19 no meu puc creure si pensava fer 2:35 la euforia en pot ai estan els cridant me els meus no senc res nomes que còrrec i còrrec

passe la meta en un vot, no en tinc prou en vull mes ..... arriva Pedro "en diu" 2;13, no "dic jo", 2;19 es el temps del primer grup mosatros em exit 6 minuts desprès "diu ell" No pot ser 2;13 wawa wiwa "dic jo".
Dels quatre triatlons que he fet este any este ademes de ser el millor en temps i mitges han segut les sensacions i lo be que el he acabat.

Al final es lo que queda un gran dia en la millor companyia.